Maria Martina

  • Comarca

    Andorra
  • Període històric

    1517-1547
  • Estat civil

    Casada

  • On vivia

    El Tarter

  • Tribunal

    Tribunal de Corts

  • Any(s) del judici

    1514, 1515 i 1522

  • Desenllaç del judici

    Desterrament

Era filla de Na Naudina, que va ser condemnada per bruixa a morir cremada, i germana de Na Naudina (filla), que va ser penjada, també per bruixa. Maria va ser detinguda i jutjada per bruixa diverses vegades entre el 1514 i el 1522. La primera vegada va ser empresonada sense que el tribunal hagués dictat sentència i alliberada sota fiança gràcies a la intervenció del seu marit. El 1515 va tornar a ser detinguda i, en aquesta ocasió, interrogada sobre l’ofegament accidental d’un fadrí i sobre l’emmetzinament d’un noi. Maria va ser alliberada després de pagar quatre o cinc ducats d'or al batlle Pere Mateu Moles, que es va comprometre a "treure-la’n e fer trencar tots los processos".

Tot i que va fugir mentre se celebraven les corts, va tornar a ser detinguda el 1522. Mentre el tribunal recollia testimonis en contra seu, Maria va intentar fugir i es va amagar sota la mola d'un molí, però va ser detinguda. En el judici, diversos veïns i veïnes van confirmar la seva fama de bruixa i se li va inspeccionar una bossa en què hi havia un fragment d'os i un drap amb una pols de color groc, que Maria va dir que era safrà. El tribunal va permetre que Maria es defensés i el seu marit, que actuava com a advocat, va contractar els serveis d'un lletrat. Tot i que aquest va considerar els indicis contra Maria insuficients per sotmetre-la a turments, el tribunal va dictar una sentència de tortura després que l'acusada negués els càrrecs i que el fiscal aportés un informe en què un metge, un barber i un apotecari confirmaven que l'os era del crani d’una criatura i que la pols era arsènic groc o realgar.

Maria va ser sotmesa a diverses sessions de tortura seguint el Malleus Maleficarum, un dels principals manuals dedicats al crim de bruixeria. Va ser sotmesa al turment de l’estrepada en diverses ocasions. Després d'interrogar nous testimonis, entre els quals les quatre filles de l’acusada, Maria va ser sotmesa a una tercera sessió de turment en què l'obligaren a empassar-se una cèdula amb paraules sagrades i a beure aigua beneïda amb unes gotes de cera sagrada. Com que no obtingueren el resultat esperat, l’acusada va ser sotmesa a una darrera sessió de turment amb vinagre i llard bullent, però l'única cosa que es va aconseguir va ser augmentar els precs de l’acusada a la Verge Maria de Montserrat i del Pui de França i a demanar l’assistència d’un capellà per confessar-la abans de morir.

Finalment, la cort va desterrar-la de per vida de les valls d’Andorra sota pena de mort i condemnà l’acusada a pagar el salari del batlle i de la cort durant la seva captura i empresonament, així com les despeses de manutenció fetes al llarg del procés. Unes dècades més tard, la seva néta Antònia Martina seria també detinguda i jutjada per bruixa.

Manifest

La cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Al segle XV, en una societat impregnada per la misogínia, moltes van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció. Des de SÀPIENS, impulsem un acte de justícia històrica per recuperar la memòria d'aquelles dones, dignificar-les i reivindicar totes aquelles que han estat reprimides al llarg de la història.

Subscriu-t'hi

Portada del número 232 del SÀPIENS (juliol 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000