Els caçadors de bruixes

Asseguraven saber la manera d'identificar una bruixa i van fer del seu macabre ofici un modus vivendi. Prestaven els seus serveis pels pobles i cobraven per ells. Inspeccionaven els municipis, on localitzaven, normalment, dones velles que vivien soles, com més millor, i després de rebre els diners que s'havien acordat marxaven a una altra vila. Aquest va ser el cas de Joan Malet, que es feia anomenar mestre Malet i que va causar estralls al Camp de Tarragona. Però n'hi va haver més, com Joan Font, que va presentar-se a Terrassa, el juliol de 1615, afirmant que sabia veure una marca, “com de pota de gall”, a l’esquena de les dones tocades pel dimoni. 

O Llorenç Calmell, el Bruixot, que, després d’actuar a la zona de Besalú, va presentar-se al batlle de Millars assegurant que sabia reconèixer les dones que havien tingut tracte amb el dimoni. Tan gran va ser la seva convicció que, després de vantar-se d’haver reconegut “l’abadessa de les bruixes”, va començar una cursa per diversos pobles de la contrada. Va denunciar més de dues-centes dones, i una vintena, com a mínim, van ser penjades.

La majoria dels que hem identificat van acabar sent jutjats pel Sant Ofici de la Inquisició de Barcelona: Malet va morir a la foguera i Llorenç Calmell va ser condemnat a deu anys de galeres (a remar com a forçat –sense sou– en les galeres reials). Alguns van tenir més sort, com Cosme Soler, àlies Tarragó, que va ser alliberat amb la condició d'abandonar per sempre el seu ofici. Amb tot, després va seguir actuant a les comarques centrals del Principat i contribuí a portar a la forca desenes de dones en localitats com Igualada, Manresa, Santpedor, Prats de Lluçanès o Sant Feliu Sasserra.

A l'Atles de la cacera de bruixes n'hem identificat vuit, tant al cens –on en trobareu una fitxa– com al mapa –on els hem geolocalitzat a l'àrea on actuaven. Els trobareu aquí.

Cobles sobre la mort de Joan Malet