Notícies

Els espais d'aplec diabòlic

Us expliquem què eren i com arribar a uns llocs inexistents on es feien trobades o homenatges al diable

Detall del quadre 'El aquelarre', un dels sis quadres de bruixeria pintat per Francisco Goya a finals del segle XVIII
Detall del quadre 'El aquelarre', un dels sis quadres de bruixeria pintat per Francisco Goya a finals del segle XVIII

El 1604 Maria Jaume-Joana, àlies Sastressa, de Llorts (Andorra) va tornar a ser detinguda per bruixa. En la seva confessió sota tortura, va dir que ella i dues dones més –les germanes Joana i Maria Gavatxa– s’haurien untat amb un ungüent fabricat amb greix de minyons i ossos de cadàver per tal de sortir volant pel fumeral de la cuina fins a l’aplec diabòlic, celebrat a les muntanyes de la Basseta. Allí haurien abjurat de la fe i prestat homenatge al diable o boc de Biterna, amb qui haurien tingut tracte carnal, saltat i ballat, i li haurien promès de fer tot el mal que poguessin.

A Catalunya i a Andorra, les acusades de bruixeria feien servir ungüents i fórmules per desplaçar-se al boc de Biterna, una pràctica que en altres geografies es coneix com a aquelarre o sàbat. L’expressió boc de Biterna es referia primer al lloc de la trobada (un lloc inexistent, només real a la imaginació). Més endavant, i per extensió, també es va aplicar al boc que presidia la trobada –com es pot veure al quadre de Francisco Goya que il·lustra la notícia–, que era la personificació del diable, i a la mateixa celebració. Aquesta es feia de nit, en coves o a cel obert, i s’ha vinculat a una possible tradició pagana anterior.

Al mapa de l'Atles de la cacera de bruixes n'hem geolocalitzat quaranta-tres. En aquest vídeo, us expliquem com podeu navegar per l'interactiu i desplaçar-vos a aquests llocs on aquelles dones que no eren bruixes mai no es van trobar amb el diable.

Manifest

La cacera de bruixes és un clar exemple dels atacs i la discriminació als quals les dones han estat sotmeses al llarg de la història. Al segle XV, en una societat impregnada per la misogínia, moltes van ser acusades injustament de provocar mort i destrucció. Des de SÀPIENS, impulsem un acte de justícia històrica per recuperar la memòria d'aquelles dones, dignificar-les i reivindicar totes aquelles que han estat reprimides al llarg de la història.

Subscriu-t'hi

Portada del número 232 del SÀPIENS (juliol 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000