Els espais d'aplec diabòlic

El 1604 Maria Jaume-Joana, àlies Sastressa, de Llorts (Andorra) va tornar a ser detinguda per bruixa. En la seva confessió sota tortura, va dir que ella i dues dones més –les germanes Joana i Maria Gavatxa– s’haurien untat amb un ungüent fabricat amb greix de minyons i ossos de cadàver per tal de sortir volant pel fumeral de la cuina fins a l’aplec diabòlic, celebrat a les muntanyes de la Basseta. Allí haurien abjurat de la fe i prestat homenatge al diable o boc de Biterna, amb qui haurien tingut tracte carnal, saltat i ballat, i li haurien promès de fer tot el mal que poguessin.

A Catalunya i a Andorra, les acusades de bruixeria feien servir ungüents i fórmules per desplaçar-se al boc de Biterna, una pràctica que en altres geografies es coneix com a aquelarre o sàbat. L’expressió boc de Biterna es referia primer al lloc de la trobada (un lloc inexistent, només real a la imaginació). Més endavant, i per extensió, també es va aplicar al boc que presidia la trobada –com es pot veure al quadre de Francisco Goya que il·lustra la notícia–, que era la personificació del diable, i a la mateixa celebració. Aquesta es feia de nit, en coves o a cel obert, i s’ha vinculat a una possible tradició pagana anterior.

Al mapa de l'Atles de la cacera de bruixes n'hem geolocalitzat quaranta-tres. En aquest vídeo, us expliquem com podeu navegar per l'interactiu i desplaçar-vos a aquests llocs on aquelles dones que no eren bruixes mai no es van trobar amb el diable.