Teatre, samarretes i noms de parcs: així s'adhereixen els municipis a la campanya #NoErenBruixes
Consistoris d'arreu del país estan celebrant actes de desgreuge per recordar els centenars de dones jutjades i executades per bruixeria. Alguns, amb iniciatives com obres de teatre o posant el nom d'algunes d'aquelles dones a parcs, places i parcs
Com sabeu, una vuitantena de municipis de Catalunya han signat el manifest de la campanya #NoErenBruixes, eren dones. A més, diversos consistoris d'arreu del país estan organitzant actes de desgreuge per dignificar els centenars de dones que van ser acusades, jutjades i, en molts casos, executades pel crim de bruixeria. Us fem un resum d'alguns dels actes que s'han organitzat. Si voleu saber quins són els propers, consulteu l'agenda aquí. I si encara no heu signat el manifest, recordeu que podeu fer-ho a sapiens.cat/noerenbruixes.
El 13 de juny de 2021, la Quar va acollir un acte de desgreuge per al qual havien preparat samarretes i gots personalitzats amb el nom i el color de la campanya. Es va celebrar en un entorn idíl·lic, en el marc del cicle de dones organitzat per l'Ajuntament d'aquest municipi del Berguedà. En aquest post d'Instagram, en teniu més imatges.
En el marc de l'Escaldàrium, el 9 de juliol de 2021 es va representar a Caldes de Montbui No eren bruixes, eren dones, una obra de teatre de l'associació La Forca basada en el dossier de SÀPIENS. Podeu veure-la, aquí.
Na Riera, Na Fustera, Francina Marrast i Na Margarida. Aquestes quatre dones que residien a Palau-solità van ser jutjades per bruixes el 1619 pel batlle del municipi. De les tres primeres sabem que van ser executades a la forca; de Na Margarida desconeixem el desenllaç del judici. Ara aquestes dones han donat nom a quatre parcs infantils d'aquesta vila del Vallès Occidental, que el 22 de setembre de 2021 es va adherir a la campanya #NoErenBruixes i va dignificar d'aquesta manera la memòria d'unes dones jutjades per un crim inexistent i per uns fets que no van cometre.
El 28 de novembre de 2021, l'Ajuntament de Corbins, al Segrià, va inaugurar la plaça Thomassa Roig, veïna del poble que el 1627 va ser ajusticiada per bruixeria. L'acte, que es va celebrar en el marc del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones, va incloure la instal·lació d'una escultura d'homenatge a totes les dones víctimes de violència masclista, obra de l'artista i ceramista Elisenda Franquet.
Un dels projectes més inspiradors que ha suscitat la campanya No eren bruixes, eren dones és el que han desenvolupat els alumnes de l’Institut Ca n’Oriac de Sabadell. Les Tres de Sabadell és un projecte transversal que vol recuperar i homenatjar la Joana, la Guillema i la Romaguera, tres dones injustament jutjades, torturades i executades a Sabadell.
Els alumnes de 3r d'ESO d’aquest institut han realitzat un curtmetratge titulat Bruixes, que fa un paral·lelisme entre la història d’una alumna que pateix assetjament escolar i la d'una dona executada per bruixeria. Totes dues, unides per la discriminació, representen el passat i el present d’una realitat que, malauradament, encara és molt present en la nostra societat.
El projecte va acabar amb un gran acte de desgreuge el 21 de desembre de 2021 en què van participar 300 alumnes i les seves famílies, juntament amb entitats del barri de ca n’Oriac. S’hi va restaurar la memòria de les tres dones acusades de bruixeria a Sabadell, s’hi va interpretar una dansa de les bruixes i s’hi va reclamar que es doni el nom d’un carrer a Les Tres de Sabadell.
BRUIXES from Associació Méliès on Vimeo.
L’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Lleida i SÀPIENS han posat en marxa la campanya Memòria és nom de dona, amb cinc actes de desgreuge a les dones que van ser acusades de ser bruixes a les comarques de Lleida i Aran. L’eix dels cinc actes serà la projecció del documental Bruixes, la gran mentida, produït per SÀPIENS i Televisió de Catalunya com a cloenda de la campanya No eren bruixes, eren dones.
El passat 11 de març es va celebrar el primer dels actes a Cervera, en una jornada que també s'emmarcava en el programa d'activitats del Dia Internacional de les Dones. La projecció al Cinema del Casal de Cervera es va acompanyar de la presentació d'un procés participatiu per escollir l'espai públic que durà el nom de Magdalena de Montclar. Els següents actes tindran lloc a Bossòst (13 de maig), la Seu d’Urgell (8 de juny), Bellcaire d’Urgell (14 d’octubre) i Torrefarrera (24 de novembre).
Més presentacions de 'Bruixes, la gran mentida'
Amb motiu del 8M, el documental dirigit per Joanna Pardos també s'ha incorporat als programes d'actes de molts municipis durant el mes de març. El cap de setmana del 12 i 13 de març es va projectar a Santa Bàrbara i Viladrau i el 18 de març es va presentar a Amposta. Podeu consultar les pròximes presentacions en aquesta agenda.
L'Ajuntament d'Alins, al Pallars Sobirà, ha nomenat filles predilectes del municipi deu dones d'Àreu que van ser condemnades i executades per bruixeria l’any 1593. Ho va fer en un acte de desgreuge el passat 29 de maig en què també es va projectar el documental Bruixes, la gran mentida, produït per SÀPIENS i Televisió de Catalunya com a cloenda de la campanya #NoErenBruixes, a la qual l’ajuntament d’Alins es va adherir.
Bernardina Beatriua, Beatriu Tora, Joana Bruneta 'Gallarda', Gausia Marcha, Joana Martina, Isabel Cantúrria, Noreta Aragonesa, Caterina de Pere Guillem, Caterina del Pallarès i Francesca Cantúrria són les primeres persones que han rebut aquesta distinció al municipi, en el primer d’un conjunt d’actes que l’ajuntament s’ha compromès a promoure per recuperar-ne la memòria.
Hi ha més municipis que estan organitzant actes d'adhesió a la campanya #NoErenBruixes, eren dones. Si voleu saber quins són, consulteu aquesta agenda. Si encara no heu signat el manifest, feu-ho a sapiens.cat/noerenbruixes. I si voleu saber si alguna dona del vostre municipi va ser jutjada per bruixa, navegueu pel mapa de l'Atles de la cacera de bruixes.
I si us vau quedar sense el número, podeu comprar-lo a la nostra botiga.