Un acte contra la desmemòria

Pensàvem que plouria, però al final la pluja va quedar-se als núvols. Els assistents, no, que van anar arribant, puntuals, i ocupant els seients reservats (i distanciats!) als jardins del Palau Robert. L’acte es va iniciar amb una benvinguda de Miquel Gamisans, secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat i, tot seguit, la música va començar a sonar, en directe, la del grup Ginestà:

“De camins ja n’hem fet molts, agafades a la vida. / Estimar i tancar ferides mentre fem marxar els voltors, t’han fet mal i no és mentida. Ens volem agermanades, bruixes dolces de muntanya…”

Els germans Júlia i Pau Serrasolsas van donar el tret de sortida amb un tema que no podia ser més adient, Bruixes. En acabar, el públic va escoltar algun dels noms de les tantes i tantes dones que van ser acusades, perseguides i jutjades per Catalunya i Andorra entre els segles XV i XVIII: Elisabet Beneta, Bellesa de les aigües, de Seva; Jaumina Ermengoua, Salvatja, de la Mosquera (Andorra); Joana Font, la reina de Saderra, d’Orís; Caterina Guerau, la Barbuda, de Cervera… Roser Sebastià, responsable de punt de venda del grup Som, va llegir-ne alguns noms, el pas previ a la pujada a l’escenari dels màxims experts en la cacera de bruixes a casa nostra, els historiadors Agustí Alcoberro i Pau Castell Granados, assessors del dossier del nostre número de març.

La reparació històrica i la política de memòria
Agustí Alcoberro va voler deixar clar que la campanya #NoErenBruixes, eren dones és i ha de ser un primer pas contra la desmemòria. “Aquest acte significa l’inici d'una campanya que es proposa la reparació de la memòria de les víctimes de la cacera de bruixes a Catalunya. Recuperar i reparar la memòria d’aquelles dones suposa identificar-les, i ho estem fent. Però la campanya ha de ser la primera part d’un procés de recuperació, perquè el que ve després és la desmemòria, l’amnèsia col·lectiva, la desaparició d’una gent que va ser perseguida en un altre moment. Ara cal que anem a la memòria i a la política de memòria”.

La feminització del fenomen
Per la seva banda, Pau Castell, l’historiador que al llarg de deu anys ha confeccionat la gran base de dades amb què hem pogut fer l’Atles de la cacera de bruixes, va parlar de la feminització de la cacera i de la complexitat del fenomen: “La feminització de la bruixeria va portar a pensar que quan en algun lloc es produïen maleficis per bruixeria s’acusés una dona, un pensament misogin que va ser compartit per bona part de la societat, pels homes, però també per les dones”. Per això, Castell va reformular el lema “som les netes de les bruixes que no vau poder cremar”, deixant-lo en “som les netes de les bruixes, però també d’aquells homes i dones que les van acusar”.

Històries de dones que #NoErenBruixes
Joan Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres, i les periodistes Agnès Rotger i Elisabet Font van llegir les històries de tres dones que van ser injustament acusades del crim de bruixeria: Maria Jaume-Joana, Maria Martina i Elisabet Cerdà. Clàudia Pujol, directora de SÀPIENS i conductora de l’acte, va parlar-nos de la campanya ‘Bruixes d’Escòcia’, un país on la cacera de bruixes també va tenir una gran intensitat, i va donar pas a un vídeo que ens havien fet per a l’ocasió les impulsores de la iniciativa escocesa.



De vídeos, no podia faltar el de la campanya, que també es va projectar, davant de la mirada d’una de les seves protagonistes, l’advocada Carla Vall, que va llegir el manifest de #NoErenBruixes, eren dones.

L’acte va acabar amb més música de Ginestà; en aquest cas, amb la peça Estimar-te com la terra, i amb els aplaudiments de la setantena de persones que van assistir a l’acte. La pluja no va fer presència, un fenomen que, segles abans, hauria pogut ser atribuït a una dona a qui deien bruixa. Dones, com va dir Pau Castell, que van ser assenyalades per haver provocat calamarsades, haver mort el bestiar, haver enverinat l’escudella o haver matat infants. Dones, com va reivindicar Agustí Alcoberro, que no poden caure en la desmemòria ni en l’oblit.