L'any 1017, l'abat Oliba va ser nomenat bisbe de Vic, quan ja feia una desena d'anys que havia estat nomenat abat de Sant Miquel de Cuixà i de Santa Maria de Ripoll, les dues comunitats monàstiques més importants de l'època. De Ripoll n'hauria pogut ser abat anys abans, el 1003, però Oliba va decidir entrar-hi com a monjo. Donat el seu origen (Oliba pertanyia a la família més important de la Catalunya del seu temps, la del Casal de Barcelona), hauria pogut ingressar-hi directament com a abat.

La catedral de Sant Pere i el Museu Episcopal de Vic
El monument més important de Vic que té relació amb Oliba és la catedral de Sant Pere, que va ser encarregada i consagrada el 1038 pel llavors bisbe de la ciutat osonenca. Oliba també té la seva pròpia plaça a Vic, on hi ha el monument que li ret homenatge i el Museu Episcopal. A l'equipament hi ha l'Espai Oliba, en què es poden resseguir els passos del bisbe a través d'un audiovisual, un interactiu i una guia multimèdia.

Al museu s'hi poden veure mostres d'art romànic, que Oliba va ajudar a impulsar. Són la portada de l'església de Sant Vicenç de Malla, el frontal de l'altar de Sant Martí de Puigbò i el davallament d'Erill la Vall.

Vers l'any 1023, Oliba va fundar el priorat de Santa Maria de Montserrat. La muntanya havia estat reconquerida per Guifré el Pelós als musulmans i pertanyia al monestir de Ripoll. Oliba encara és present al monestir: a la plaça, que rep el seu nom, i en una escultura de bronze en què el bisbe sosté uns plànols que representen la primera església de Montserrat. 

A peu, en bicicleta o en cotxe. D'aquestes tres maneres es pot recórrer la ruta d'art romànic que uneix les comarques del Bages, del Moianès, d'Osona i del Ripollès. Natura, història, patrimoni i arquitectura s'uneixen en un itinerari dividit en tres etapes. La primera uneix Montserrat, Manresa i Vic. Comença al monestir de Montserrat i continua a Manresa, on es visiten la Cova de Sant Ignasi i la basílica de la Santa Seu. Després de passar pel monestir de Sant Benet de Bages, Navarcles i les vinyes del pla de Bages, l'etapa finalitza a Vic.

Segona etapa
Uneix Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses i creua Folgueroles, el poble on va néixer Jacint Verdaguer, i joies com els monestirs de Sant Pere de Casserres, Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. També s'endinsa en el Collsacabra i el pantà de Sau, el Montseny, les Guilleries o el castell de Montesquiu.

Tercera etapa
Uneix Sant Joan de les Abadesses i les basses de Puig Sec i creua Camprodon i Molló. El punt final és un regal per a la vista, ja que des de les basses de Puig Sec podem albirar el mirador del Canigó.

Està previst ampliar el camí i fer-lo arribar primer fins al monestir de Sant Miquel de Cuixà i després fins a Toluges, on Oliba va celebrar la primera assemblea de pau i treva. El bisbe va crear aquesta institució per posar fre a les disputes entre les famílies nobles per apropiar-se de les propietats de clergues i pagesos. Aquesta institució pacificadora es va estendre per tot Europa i es considera una de les aportacions més importants d’Oliba.

En teniu tota la informació al web del Camí Oliba.