El paper de l'atzar al llarg de la història al nou número d''El Món d'Ahir'
El dossier inclou articles de Benet Casablancas, Mònica Planas, Empar Moliner, Ignacio Orovio, Joan B. Culla, Llucia Ramis i Jordi Sellas, entre d'altres autors

El número 16 d'El Món d’Ahir acaba d’arribar a les llibreries d’arreu del país amb un dossier sobre com l’atzar i la casualitat han afectat el destí de la humanitat i, sovint, canviat el rumb de la història.
Com explica el director de la publicació, Toni Soler, "l’atzar ha interessat a tota mena d’estudiosos. Economistes, literats, musicòlegs, matemàtics. Molts han buscat l’introbable: una llei de l’aleatorietat. Pot semblar una contradicció, un absurd intent de governar l’ingovernable. Alguns s’hi han acostat a través del càlcul de probabilitats. D’altres han jugat amb l’atzar per convertir-lo en art o en melodia. I pel que fa als historiadors, tots han contemplat l’atzar amb fascinació".
Per aquest motiu, hem volgut proposar-vos també a vosaltres, lectors i lectores, un joc d’atzar, perquè cinc dels exemplars que hi ha escampats per les llibreries tenen premi. Mireu el següent vídeo i correu a la llibreria!
Joan B. Culla desmenteix que el nas de Cleòpatra canviés la història, mentre que Laura Fernàndez repassa una sèrie de casualitats catastròfiques que van desencadenar la Primera Guerra Mundial i Jordi Sellas ens explica com es va crear el Tetris en plena Guerra Freda. El filòsof Xavier Antich, l’escriptor Borja Bagunyà i el musicòleg Benet Casablancas analitzen com l’atzar i l’aleatorietat han influït en obres d’art de tot tipus. També hi trobareu articles de Llucia Ramis, Antonio Rivero Taravillo, Toni Pou, Albert Garcia Espuche, Raúl Hevia, Àlex Gutiérrez i Joan Fontcuberta.
A més del dossier temàtic, hi incloem un perfil fascinant de Joana d’Arc fet per Empar Moliner i diferents representacions de l'infern explicades per Rossend Arqués, i recorrem al geni narratiu de Josep Maria de Sagarra per explicar el declivi de l’aristocràcia catalana.
El Món d’Ahir és una publicació trimestral en paper que parla d'història, d'històries, del nostre passat col·lectiu; i ho fa des d'un punt de vista molt poc acadèmic, amb aportacions d'historiadors però també de periodistes, novel·listes i narradors de tots els gèneres. També és una publicació que cuida la imatge, que dedica espai als artistes, a la iconografia, a la fotografia; i amb un disseny molt singular que ens ha permès guanyar dos premis Laus.
Comentaris