És una de les restes més completes de la ciutat. Es va construir a principis del segle II dC, i amb el circ a ple rendiment, fora del recinte emmurallat. Es tracta d’un edifici el·líptic, alçat sobre la roca natural a tocar del mar. S’hi feien espectacles de lluites de gladiadors i de feres, que combatien entre si o eren capturades pels caçadors o venatores. Tenia capacitat per a uns 14.000 espectadors i constava d’una pista o arena i una graderia o càvea amb tres seccions de grades ascendents, i que separaven els grups socials: com més poder tenia la persona, més pròxima se situava a l’arena.

La pista estava separada dels seients per un podium, que impedia que les feres ataquessin els espectadors. Per sota de l’arena hi havia un soterrani o fossar amb forma de creu amb uns passadissos per on s’accedia als decorats, les gàbies dels animals i la platja. És per aquests passadissos per on s’introduïen les feres arribades per mar. Per treure-les a l’arena, n’hi havia prou d’accionar un sistema de muntacàrregues i trampes.

A la Part Alta s’hi va construir, al segle I dC, un immens conjunt arquitectònic que va tenir una significació molt més rellevant, el fòrum provincial de Tàrraco, que s’estructurava en dos espais esglaonats: el recinte de culte i la plaça de representació. La part superior era un espai sagrat, envoltat per un pòrtic, consagrat als emperadors divinitzats. En la Tarragona moderna, aquesta zona l’ocupa el conjunt de la catedral. En el nivell immediatament inferior hi havia la plaça de representació, la plaça porxada més gran de tot el món romà, amb una esplanada de 318 x 175 metres.

A la plaça del Fòrum es conserva un fragment del mur angular d’aquesta complexa estructura. Mirant de prop les pedres, s’hi poden observar unes perforacions: són les marques de quan aquests murs formaven part d’habitatges i locals que s’hi van anar adossant al llarg dels temps. Al terra, una pavimentació de color blanquinós ens indica la situació exacta del fòrum.

Per veure’n les restes cal anar a la plaça de la Font. Aquest gran espai públic té una forma allargassada, i ens hem d’imaginar que es corresponia amb l’arena del circ. Si des de les portes de l’Ajuntament, en un extrem de la plaça, es mira cap a l’extrem oposat, es veu, al final del carrer del Cós del Bou, un fragment de la graderia de la capçalera del circ. A l’Ajuntament hi havia els boxs de sortida dels carros. L’arena del circ s’estenia des d’aquest punt fins a l’extrem del Cós del Bou. Precisament en la línia de façanes d’aquest carrer és on se situaria l'espina, que dividia la pista en dues parts longitudinals.

A la plaça del Rei (a cinc minuts a peu de la plaça de la Font) hi ha el recinte museïtzat del circ. Des d’aquí es pot accedir a tot el seu extrem oriental, on es conserven la façana monumental i les grades, així com les voltes de Sant Hermenegild i de l’Enrajolat. Les voltes eren les estructures de ciment sobre les quals s’assentaven les grades, i que també funcionaven a manera de corredors per a l’accés dels espectadors. Les voltes d’enrajolat de 93 metres de longitud, són unes de les més notables i millor conservades de la ciutat. També a la mateixa la plaça de la Font hi ha traces de les antigues voltes, amb exemples a la vista tan excepcionals com els que es poden contemplar als restaurants Les Voltes i Pulvinar, on es conserven en bon estat la volta i part de les grades superiors d’aquell circ que podia acollir fins a 30.000 espectadors.

Al portal del Roser es troba una part de la muralla romana, estructura força ben conservada que emmarcava el perímetre de l’urbs; des d’aquí se'n pot copsar el gruix, d’uns sis metres, amb la seva singular composició.

El gran mur que envoltava la ciutat feia uns 3.500 metres de llargària i 12 metres d'alçària. Es tracta de la construcció romana més antiga de totes les conservades fora d’Itàlia. Avui dia, la ciutat resguarda encara un perímetre de 1.100 metres de murs que envolten la Part Alta. La part inferior és un enorme sòcol megalític, format per grans pedres, i va guanyant altura a base de carreus en els quals es poden observar els senyals dels picapedrers.

La muralla també es pot resseguir caminant pel passeig Arqueològic. En aquest tram es conserven tres torres. A la de Minerva hi ha el relleu escultòric romà més antic de la península Ibèrica. S’hi devia veure representada la deessa amb una túnica llarga, l’escut i la llança, per bé que només es conserva la part inferior del relleu.

En aquest edifici situat a la plaça del Pallol hi ha la maqueta de Tàrraco, una reproducció de 18 metres quadrats de la ciutat al segle II dC. És una de les recreacions del món romà més grans d’Europa i permet fer-se una idea de com era la ciutat en el seu moment d'apogeu màxim.

A la maqueta es veu clarament com Tàrraco, que estava envoltada de muralles fins al mar, tenia dues parts molt diferenciades: la part alta, destinada als usos polítics i administratius, i la part baixa, on vivia la població. A la part alta hi havia tres grans esplanades o terrasses esglaonades que es corresponien amb el temple, la gran plaça de representació del fòrum de la província i el circ. Avui en dia, tot aquest espai es correspon amb la zona que els tarragonins coneixen popularment com la Part Alta.

L’extensa i valuosa col·lecció de restes de Tàrraco es pot contemplar habitualment al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb seu a la plaça del Rei. Actualment, però, l’edifici s’està reformant. Mentre durin les obres, es pot visitar una exposició de síntesi del MNAT al port de Tarragona amb les peces cabdals.