Subscriu-t'hi
Història contemporània

Algèria, el fantasma de la violència

Tot i la seva mala gestió dels beneficis derivats dels hidrocarburs, el fracàs de les polítiques de diversificació econòmica o la corrupció, el president Abdelaziz Bouteflika és sinònim de pau per als algerians

David Alvarado

El futur immediat de l’estat nord-africà més gran, actor clau per a la seguretat i estabilitat d’una regió extremament convulsa, és inquietant. Algèria no ha aconseguit superar completament la violència integrista i els avantatjosos recursos derivats dels hidrocarburs a penes arriben per mantenir una més que precària pau social. L’interrogant plana sobretot al voltant la figura del seu cap d’estat, Abdelaziz Bouteflika, i de si la delicada salut del veterà mandatari de 81 anys li permetrà presentar-se a les eleccions presidencials del 2019 per intentar assolir el que seria el seu cinquè mandat.

Després de patir un greu accident cardiovascular el 2013, les aparicions públiques de Bouteflika són molt poc freqüents. De fet, el passat mes d’abril va reaparèixer un any i mig després de la seva última cerimònia oficial, durant la reobertura de la mesquita de Ketchoua el desembre de 2016. El president algerià, però, no va dir res, i la seva aparició es va limitar a aixecar el braç a mode de salutació des de la seva cadira de rodes. Bouteflika té el suport de l’antic partit únic, el Front d’Alliberament Nacional (FLN), i, per tant, de la cúpula militar. També ha expandit la seva influència en la societat civil i les confraries religioses. “Malalt o no, la seva popularitat és elevada”, reconeix Akram Belkaid, periodista algerià exiliat a França. “Ningú no vol veure empitjorar les coses i Bouteflika significa el confort de l’statu quo”, declara Raid, empresari editorial. Per Ismat, taxista a Alger, “sota la seva presidència la pau ha tornat en un país que ha patit molt el terrorisme”.

1 El Front d'Alliberament Nacional va establir un règim de partit únic un cop assolida la independència i l'exèrcit s'encarregava de mantenir la unitat i l'estabilitat del poble
Barricades a Alger durant la guerra d'independència d'Algèria, el gener de 1960
Barricades a Alger durant la guerra d'independència d'Algèria, el gener de 1960 Wikimedia Commons

La conquesta francesa d’Algèria el 1830 va posar fi a la presència otomana al territori. I l’emancipació de França es va aconseguir després d’una guerra brutal que, entre el 1954 i el 1962, va deixar més d’un milió de morts. Els dos aspectes que sostenen l’actual consciència nacional algeriana són l’islam i l’experiència revolucionària contra l’ocupant. Un cop assolida la independència, en el nou Estat es va imposar un règim de partit únic, l’FLN, que va situar la resta de formacions polítiques al marge de la legalitat. Les eleccions presidencials no eren més que un mecanisme per legitimar el candidat del partit únic i l’elit militar, ja que hi havia una mena de consens nacional que considerava l’exèrcit l’única garantia de la unitat i l’estabilitat del poble.

La creació del Front Islàmic de Salvació

Els disturbis urbans del 1988 i la duresa amb què es van reprimir van ser el primer gran punt d’inflexió per a aquest ordre polític heretat dels primers anys de la independència. Una profunda revisió constitucional va instaurar llavors el multipartidisme, situació que va permetre la creació del Front Islàmic de Salvació (FIS), una aliança d’associacions religioses que controlaven les mesquites i associacions islàmiques de tot el país.

L’exèrcit esperava que aquest nou partit servís per contenir els grups més radicals que propugnaven la via armada per establir un estat islàmic, però el FIS s’imposà com a primera força política, tant en les eleccions locals del 1990 com en la primera volta de les eleccions legislatives del 1991. Per evitar l’ascens al poder dels islamistes, l’exèrcit va anul·lar la segona volta de les eleccions, el FIS va ser dissolt i es va reprimir els seus militants.

2 L'auge del moviment armat gihadista va fer esclatar la guerra civil el 1992 i va donar pas a la 'dècada negra'
Abdelaziz Bouteflika votant durant les eleccions legislatives de 2012
Abdelaziz Bouteflika votant durant les eleccions legislatives de 2012 Wikimedia Commons

Aquesta situació va obrir la porta al moviment armat gihadista. El 9 de febrer del 1992 el règim algerià va declarar l’estat d’emergència deixant via lliure a la repressió i va esclatar la guerra civil. El moviment islamista es fraccionà en petits grups violents, sovint rivals, que es van acabar unificant en els Grups Islàmics Armats (GIA). Entre el 1994 i el 1998, van protagonitzar els episodis més sagnants de l’espiral de violència en què es trobava el país. A la fi, una escissió dels GIA es va imposar com a principal exponent de l’islamisme radical, el Grup Salafista per a la Predicació i el Combat (GSPC). La popularment coneguda com a 'dècada negra' se saldava amb 150.000 morts.

El paper pacificador de Bouteflika

Després d’imposar-se a la primera volta de les presidencials del 1999 amb el 73,76% de vots, Bouteflika va proposar la controvertida Llei de concòrdia civil, destinada a la reinserció dels combatents islamistes. L’ampli suport que va rebre en el referèndum va legitimar Bouteflika a la presidència després que la seva elecció estigués marcada per la retirada de la resta de candidats el dia abans de la jornada electoral.

Després de la seva reelecció el 2004 amb el 84,99% dels vots, el president va proposar la Carta per a la Pau i la Reconciliació Nacional, que preveia noves mesures de gràcia per a terroristes disposats a deposar les armes. Aprovada de nou en referèndum per àmplia majoria, la Carta preveia l’amnistia per a aquells islamistes que no haguessin comès delictes de sang.

El llarg govern de Bouteflika ha significat una nova supremacia del poder militar sobre el poder polític, la paràlisi del procés d’obertura i canvi democràtic, la corrupció generalitzada, el fracàs de les polítiques de diversificació econòmica i la mala gestió dels grans beneficis derivats dels hidrocarburs. Tot i això, per a molts dels seus conciutadans traumatitzats per la ‘dècada negra’, Bouteflika continua sent sinònim de pau. L’assalt el 2013 al complex gasístic de Tiguentourine, que es va saldar amb la mort de 37 ciutadans estrangers, un algerià i 29 terroristes, va fer ressorgir els pitjors fantasmes del passat.

3 Les dates clau
Retrat de Chadli Bendjedid, president d'Algèria entre 1979 i 1992
Retrat de Chadli Bendjedid, president d'Algèria entre 1979 i 1992 Wikimedia Commons
  • 1988: Manifestacions a tot el país. La repressió de l’exèrcit per ordre del president Bendjedid causa 500 morts.
  • 1989: La nova constitució sanciona el multipartidisme. Es legalitza el Front Islàmic de Salvació (FIS).
  • 1990: El FIS surt victoriós de les eleccions locals, primers comicis lliures després de la independència, amb un 54% dels vots.
  • 1991: El FIS convoca una vaga general indefinida per exigir eleccions presidencials anticipades. Enfrontaments entre islamistes i forces de l’ordre. Proclamació de l’estat de setge i detenció de dirigents islamistes. Al desembre, el FIS guanya la primera volta de les eleccions amb el 47,6% de sufragi.
  • 1992: Al gener l’exèrcit força Bendjedid a dimitir i s’anul·la la segona volta de les eleccions. S’instaura l’estat d’emergència i es dissol el FIS. Al juny és assassinat Boudiaf, president de l’Alt Comitè d’Estat. Escalada de violència.
  • 1993: Aparició dels Grups Islàmics Armats compostos d’antics voluntaris formats a la guerrilla a l’Afganistan. La dècada negra està en marxa.
  • 1999: Comença la campanya electoral amb set candidats, però el dia abans de la votació se’n retiren sis. És elegit president l’exministre d’Afers Estrangers Abdelaziz Bouteflika, el candidat de l’exèrcit.
  • 2004: Bouteflika és reelegit amb el 85% dels sufragis.
  • 2005: S’aprova en referèndum la Carta per a la Pau i la Reconciliació Nacional, després de 13 anys de violència amb 150.000 morts i milers de desapareguts.
  • 2007: Se succeeixen els atemptats terroristes i atacs de l’ex-Grup Salafista per a la Predicació i el Combat, rebatejat com a Al-Qaida del Magrib Islàmic.
  • 2009: En unes eleccions boicotejades per l’oposició, Bouteflika (qui havia reformat la Constitució per poder presentar-se a un tercer mandat consecutiu) aconsegueix la victòria amb un 90,24% dels vots.
  • 2011: Creixen les protestes i els disturbis per culpa de l’augment de preus i l’atur. El govern decideix subvencionar els productes bàsics. Per prevenir l’extensió de la contestació, el govern deroga l’estat d’emergència, en vigor des del 1992. Bouteflika anuncia reformes legislatives que no arriben a veure la llum.
  • 2013: Assalt terrorista al complex gasístic de Tiguentourine, al sud del país.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto