OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Història contemporània

El bolígraf, una història escrita per molts

Des del prototip de John Loud fins als famosos bolis BIC de Marcel Bich, la creació d'aquest estri té al darrere diversos autors implicats

Xavier Duran
Bolígraf BIC Cristal
Bolígraf BIC Cristal Wikimedia Commons

En el moment de signar un dels contractes més importants de la seva vida, l’agent d’assegurances nord-americà Lewis Waterman va veure com la ploma que havia triat per a l’ocasió provocava una petita marea negra i generava una taca en el seu historial. Per això va decidir perfeccionar el giny i es va convertir en un dels fabricants d’estilogràfiques més importants del món.

Amb un bolígraf potser el contracte no se li hauria esborrallat, però el 1888 ningú no va fer gaire cas de l’invent d’un adobador de pells anomenat John Loud: un artefacte per escriure que alliberava la tinta a poc a poc gràcies a una bola de metall. Caldria esperar el 1935, quan un periodista hongarès anomenat Ladislas Biro i el seu germà Georg, que era químic, van desenvolupar una tinta adient per als bolígrafs. La fàbrica que van crear estava, per atzars de la vida, a l’Argentina. Un home de negocis anomenat Milton Reynolds va veure els bolis a Buenos Aires, en va comprar uns quants i va decidir copiar-ne el disseny.

A partir d'aquí la història del bolígraf conté demandes, guerres de preus i fracassos estrepitosos. A la darreria dels quaranta, el químic Fran Seech va crear una tinta encara de millor qualitat. I als anys cinquanta el francès Marcel Bich va pensar que, en comptes de fabricar bolígrafs cars i dolents, se’n podien fer de barats i eficaços. Així va néixer el BIC, que va escriure una de les pàgines més conegudes en la història dels productes d’un sol ús.

Subscriu-t'hi

Portada del número 244 de SÀPIENS (juliol 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 244 de SÀPIENS (juliol 2022)

Com el canvi climàtic va fer caure Roma

Les últimes investigacions sobre el declivi de l'imperi romà

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto