Un dissabte del 1965, l'escocès John Shepherd-Barron va anar a treure diners, però va arribar al banc un minut després que hagués tancat. En comptes de proposar-se no anar amb el temps tan just, va decidir inventar el caixer automàtic. Als anys trenta un armeni que vivia als Estats Units, Luther George Simjian, ja havia inventat un dispensador automàtic de bitllets, però la desconfiança de la gent sobre si l'aparell els donaria les quantitats correctes no va fer prosperar el giny.

Inspirat en els dispensadors de xocolata
L'invent de Shepherd-Baron era més seriós, però els inicis no ho semblen. Explicava que li van inspirar la idea els dispensadors de xocolata, i que se li va acudir al bany, com a Arquimedes el seu principi. Però en comptes de cridar "eureka!" pels carrers, ho va explicar al director general del Barclays, tot prenent un còctel anomenat 'pink gin'. Per arrodonir el costat anecdòtic, quan es va estrenar, el banc va decidir que el primer a treure diners fos un popular actor còmic anomenat Reg Varney.

Hi havia unes fitxes de paper codificades que el client havia d'introduir. Després havia de teclejar el ‘personal identification number'; és a dir, el PIN. L'inventor escocès havia pensat a fer-lo de sis xifres, però la seva dona el va convèncer que en tingués quatre, perquè no fos tan difícil de recordar. Shepherd-Barron no va treure gaires bitllets dels caixers, perquè no va patentar l'invent. Almenys en va treure una medalla, quan va rebre la de l'orde de l'Imperi Britànic el 2005.