L’informàtic va donar l’última ordre prement un comandament. I l’ordinador va començar a expulsar un paper continu i pautat. Cada plec era un poema. Quan en van sortir 20, l’ordinador es va aturar. L’informàtic va tallar els papers. Ho enviarien al poeta, perquè triés una de les 20 composicions. Aquella seria la 'Sextina cibernètica'.

El poeta es deia Joan Brossa i l’ordinador era al centre de càlcul d’AGMA, una empresa de Santa Margarida i els Monjos dedicada a l’alumini. Un químic i dos informàtics havien fet possible aquell moment. Però tot havia nascut gràcies a l’entusiasme de Brossa per explorar nous camins poètics. 

Brossa no entenia la cultura sense ganes de transformació i llibertat creadora
Dir-li poeta és quedar curt. Nascut i mort a Barcelona, Joan Brossa (1919-1998) va ser un artista d’interessos amplis. No només va escriure poesia, teatre i llibrets d’òpera, sinó que es va interessar per gairebé tot, des de la màgia fins al cabaret. Si ens limitem a la seva faceta de poeta —el representant més important de l’avantguarda catalana en la segona meitat del segle XX— no podem parlar només d’obra escrita. De Brossa són conegudes també la poesia visual, la poesia urbana, la poesia corpòria i la poesia escènica. No entenia la cultura sense ganes de transformació i llibertat creadora.

No és estrany, doncs, que també fos un pioner en la poesia feta per ordinador. Era el 1977 i Brossa estava acabant el seu segon llibre de sextines, una composició poètica molt exigent en la mètrica i la rima. Volia incloure’n una que fes de contrapunt de les altres. I se li va acudir que es podria elaborar amb ordinador una sextina que fos més “mecànica”.

Brossa tenia un bon amic, el químic Santiago Farré, que dirigia AGMA. I allà hi havia un centre de càlcul, que servia per estudiar la composició i propietats dels aliatges. En comptes de fer un gran nombre d’assaigs al laboratori, la informàtica ja permetia fer simulacions amb càlculs numèrics, per seleccionar quins aliatges tenien les propietats desitjades i quins valia més descartar. Un estalvi de temps i de diners. Del centre de càlcul se n’encarregaven dos joves informàtics: Josep Font i Jordi Bastardes. En aquell temps, la informàtica ja havia entrat a moltes empreses, però els ordinadors encara eren molt grans, lents i complicats. El càlcul d’un aliatge podia durar tot un dia. O més.

La complexitat de les sextines
Davant això, compondre una sextina era factible, però tampoc no consistia en un joc fàcil i ràpid. De fet, era ben complex. Una sextina és una composició poètica formada per sis estrofes de sis versos hendecasíl·labs (vers d’onze síl·labes) i una tornada de tres. Això ja comporta complicacions, però té altres condicionants. Les paraules finals dels versos de la primera estrofa, les que rimen, s’han de repetir a les següents en un ordre concret. I tot això amb versos que tinguin sentit. El repte era gran.

Joan Brossa sobre un escenari a la II Fira de Teatre de Tàrrega

De poemes amb ordinador ja se n’havien escrit alguns. La casualitat va fer que l’Any Brossa, celebrat el 2019 amb motiu del centenari del naixement del poeta, coincidís amb el 60è aniversari del primer poema fet per ordinador. L’autor va ser el matemàtic, informàtic i filòsof alemany Theo Lutz (1932-2010). Va utilitzar un Zuse Z22, un dels primers ordinadors comercials, dissenyat el 1955, i que significava un avenç respecte a models anteriors perquè ja no utilitzava tubs de buit, sinó dispositius electromecànics.

Lutz va pensar que aquelles màquines acostumades a tractar amb nombres i a donar resultats plens de xifres també es podien utilitzar per escriure. Va escollir 16 substantius i 16 predicats, extrets de la novel·la ‘El castell’, de Franz Kafka. Hi va afegir paraules que servissin de lligam ('és', 'i', 'o', 'aleshores') o bé de final de frase (un punt). Va programar l’ordinador perquè elaborés frases triant aquests elements i va calcular que les podia combinar per escriure’n més de quatre milions. L’ordinador en va elaborar 50. I així va néixer, el 1959, el que Lutz va anomenar ‘Textos estocàstics’. Els primers versos deien: “No tota mirada és propera. Cap poble fa tard./ Un castell és lliure i tota granja és llunyana./ Tot estranger és llunyà. Un dia fa tard”.

Ramon Llull i J. M. Coetzee
Es tracta de fer literatura explorant les possibles combinacions aleatòries de paraules. Res de nou —per no anar més enrere, l’‘Ars magna’ de Ramon Llull ja feia propostes en aquest sentit. Però els ordinadors facilitaven la feina. Després de Lutz hi va haver diversos experiments. En el segon volum de les seves memòries, ‘Joventut’, publicat el 2002, el premi Nobel J. M. Coetzee s’inventa un protagonista fictici, John, que, com ell mateix, als anys 60 emigra a Londres des de Sud-àfrica i treballa de programador. Quan acaba la feina, aprofita l’ordinador per escriure versos a l’estil de Pablo Neruda. També els fundadors de l’Oulipo (Ouvrier de Littérature Potentielle) van jugar amb la combinatòria. I alguns dels seus membres van fundar, el 1981, l’ALAMO (Atelier de Littérature Assistée par la Mathématique et les Ordinateurs).

Però tornem a Joan Brossa. En el seu discurs en els Jocs Florals de Barcelona del 1985, explicaria que en el moment d’escriure la sextina ja coneixia textos compostos amb ordinador, però que tots eren en prosa o en vers lliure. Ell es va proposar un gran repte: incloure-hi la mètrica i la rima. I, a més, no amb una composició senzilla, sinó amb una de complexa, com la sextina.

Els informàtics li van demanar la matèria primera i Brossa va triar 50 paraules-rima, que fossin substantius i bisíl·labs, 39 gerundis bisíl·labs, 36 substantius, 39 verbs en primera persona del singular del present d’indicatiu i 39 formes gramaticals diferents per servir d’enllaços.

Un procés molt laboriós
Van introduir-ho tot en un IBM 1130. El procés era molt més laboriós que ara. Calia, primer de tot, crear un programa informàtic que conegués tots els condicionants per fer el poema, amb un algoritme que repetís mots dins de l’estructura. Després, introduir-hi les paraules perquè en distingís cada tipus. I tot això amb targetes de cartró perforades, un element que ja va desaparèixer fa temps del món de la informàtica. Calia picar-ho tot amb un teclat i després repicar-ho novament en una verificadora per detectar errors en les targes. Els tècnics van dir que en uns minuts l’ordinador podia escriure 5.000 sextines, però que serien molt repetitives. Per això van proposar de fer-ne 20. Brossa en va triar una, que es va publicar en el llibre sense cap retoc. 

Un ordinador pot ser emotiu?
Podia semblar que un ordinador faria poesia gens emotiva. Però Brossa, que havia qualificat el poema com una mena de “nen proveta literari”, va descobrir que d’un aparell electrònic en podia sorgir “el lirisme més abrandat, les imatges més còsmiques”.

En el fons, el poema només era fruit dels zeros i uns del llenguatge binari i de circuits electrònics que s’obrien i tancaven. Però Brossa havia demostrat que de la tecnologia també en podia emergir lirisme. En el mateix discurs dels Jocs Florals afirmava que calia aprofitar els nous mitjans de comunicació. Per això es veia en l’obligació d’explotar “unes eines que el temps ens posa a les mans”. Perquè també es podia “amagar el cap sota l’ala” i “refugiar- se en el passat”. Però llavors, es preguntava: “Què resta de l’actitud moral del poeta i de l’obligació amb el seu temps?”.

Collint l’argent bufo desfet de galtes
Dormint als sots menjo en obrir les cendres
Ventant la pols lligo per atzar canyes
Topant amb tots tallo maror de portes
Sumant el fum resto mirall de tasques
Trobant la nit torno al costat de roques

Cosint les mans tardo i obro les roques
Sentint herbei peso rodó de galtes
Vivint al vol trobo corrents les tasques
Menjant la font xuclo camps enllà cendres
Venint del gep mato vora les portes
Duent el bosc buido i rodo les canyes

Ratllant l’estiu llimo guillat per canyes
Volent l’afany ballo sense més roques
Veient el prat llenço i pinto les portes
Buidant la fam rego per dins les galtes
Alçant el mar punxo traient les cendres
Ballant avui crido després de tasques

Lligant els daus entro a veure les tasques
Jaient als mots toco tanmateix canyes
Desfent l’espai fujo i deixo les cendres
I fent errors giro perdut per roques
Triant aiguats passo després les galtes
Plegant l’ocell munto camí de portes

Rimant el foc trinxo sentint les portes
Donant un gest penso collir les tasques
Bevent la llum menjo. Però són galtes
Traient un plat poso guia a les canyes
Tapant el gos penjo, per tant, les roques
Tenint la ment tombo ben lluny les cendres

Sembrant els mots taco només les cendres
Obrint el blat busco sense les portes
Mullant el llamp clavo més que mai roques
Perdent el gall llisco davant les tasques
Seguint el vol miro voltat de canyes
Mirant l’avet pico i plego les galtes

Guixo galtes i amant no seran cendres
Toco canyes entrant vestit per portes
Salvo tasques. Vencent muden en roques.