Actualitat i fets històrics per reviure la història
Cerca...5 curiositats sobre les vacunes
Ens endinsem en la història d'uns preparats que, encara avui, continuen generant polèmica
Al segle XVIII, el filòsof francès Voltaire explicava, en les seves cartes des d’Anglaterra, el costum de posar en contacte els nens petits amb pus procedent de malalts de verola. Això evitava que més endavant agafessin la malaltia, que feia estralls. El costum provenia de la regió russa de Circàssia i l’havia introduït a Anglaterra l’esposa del cònsol a Constantinoble. Però la pràctica era molt antiga, perquè els xinesos ja la practicaven cap al segle X. A finals del segle XVIII, el metge anglès Edward Jenner va posar en pràctica un procediment semblant. Se sabia que els ramaders que estaven en contacte amb vaques i se’ls encomanava la verola que afectava aquests animals, després no emmalaltien de la verola humana. La verola de les vaques era més suau i això els immunitzava.
L'experiment de Jenner: el pus d'un home amb verola de vaca, en un nen de 8 anys
El maig de 1796, Edward Jenner va conèixer una jove lletereta, Sarah Nelms, que tenia lesions produïdes per la verola de vaca a les mans i als braços. El 14 de maig, va agafar pus d'aquestes ferides i el va introduir en un nen de 8 anys, James Phipps. El noi va fer febre i va tenir molèsties lleus a les axil·les; nou dies després va sentir fred i havia perdut la gana, però l'endemà estava molt millor. El juliol d'aquell mateix any, va inocular-lo amb verola humana: el jove Phipps no va desenvolupar cap malaltia i Jenner va concloure que la protecció era completa. Havia creat la primera vacuna de la història!
Un dels avenços destacats amb aquesta vacuna es va produir entre el 1803 i el 1814, de la mà del metge alacantí Francesc Xavier Balmis, en un temps en què la verola feia estralls a molts països i, entre aquests, a les colònies espanyoles.
Una de les grans victòries en la història de les vacunes es va produir després que el nord-americà Jonas Salk desenvolupés la vacuna contra la poliomielitis el 1952. Quaranta-dos anys després, la pòlio es va declarar eradicada d’Amèrica; el 2002, d’Europa, i el 2014, de l’Índia. No és l'única malaltia que s'ha eradicat gràcies a les campanyes de vacunació massives. El 1980 l’OMS va declarar que la verola havia estat eliminada a tot el món. Per primer cop, s’aconseguia fer desaparèixer totalment la transmissió d’una malaltia.
Sempre hi ha hagut oposició a les vacunes. A molts països es va considerar una crueltat inocular nens amb la verola. I quan es va començar a utilitzar la vacuna de Jenner hi va haver molts grups que es van negar a rebre-la o que l’administressin als seus fills. També hi havia molts metges que dubtaven de les teories de Jenner i no creien en la seva innocuïtat.
L’aparició de noves vacunes i les campanyes de vacunació obligatòries van generar nous moviments d’oposició. Alguns sorgien pel fet que no sempre les vacunes eren prou segures o s’administraven en les millors condicions. I és cert que en alguns casos s’han retirat vacunes, com ara una contra un rotavirus que generava problemes intestinals en els nens vacunats.
Als anys 70 del segle XX es va crear un moviment que s’oposava a la vacuna triple contra tètanus, diftèria i tos ferina i, més recentment, contra la vacuna triple contra xarampió, galteres i rubèola. El 1998, el metge britànic Andrew Wakefield i 11 col·legues més van publicar a la prestigiosa revista 'The Lancet' un article en què relacionaven aquesta vacuna amb l’autisme.
L’estudi va estendre l’alarma, molts pares es van negar a administrar-la als seus fills i es va generar un debat públic que va fer baixar les taxes de vacunació a molts països, i no només de la trivalent. Immediatament es van fer altres estudis que no van poder ratificar aquells resultats i van sorgir crítiques, com ara que la mostra de Wakefield era molt petita o que l’autisme sol aparèixer en l’edat en què els nens són vacunats i per això hi podia haver una correlació temporal, però no necessàriament de causa-efecte.
Rectificació 'a posteriori' dels autors de l'estudi que relacionava la vacuna de la rubèola amb l'autisme
L’any 2004, deu dels 12 autors es van retractar escrivint a 'The Lancet' mateix que no hi havia relació causal. I l’any 2010 la revista va rectificar oficialment, va reconèixer que no hauria d’haver publicat l’article i el va retirar dels seus arxius. Una de les coses que havien transcendit és que Wakefield havia rebut diners d’advocats que defensaven demandes de pares amb nens vacunats i amb autisme. Però la relació ja havia calat en l’opinió pública i molts moviments antivacunes segueixen citant el treball de Wakefield.
Sobre els interessos econòmics de les grans farmacèutiques, cal especificar que, abans de la vacuna de la COVID, les vacunes representaven, de mitjana, entre un 8 i un 10% dels seus ingressos (les dades són del 2018). Per això, sovint no tenien interès a investigar vacunes, sobretot si es tractava de malalties que afecten poblacions amb poc poder adquisitiu. L'exemple més clar és el de la malària. Cada any hi ha uns 200 milions de persones que emmalalteixen i d’aquestes en moren prop de mig milió –el 90% a l’Àfrica subsahariana. Malgrat això, tot just ara estan apareixent diverses vacunes experimentals que han començat a donar mostres d’efectivitat. És el cas de la RTS,S/AS01, anomenada també Mosquirix. El desenvolupament s’ha fet amb l’empresa Glaxo SmithKline però no hauria tirat endavant sense la ‘Iniciativa per la Vacuna de la Malària’, una organització sense ànim de lucre que rep fons d’empreses, fundacions —com la Bill & Melinda Gates Foundation— i entitats governamentals. Hi té un paper important l’IS Global de Barcelona, que de la mà de Pedro Alonso va dur a Moçambic, el 2003, un assaig que en va demostrar l’eficàcia per primer cop.
En breu caldrà actualitzar aquestes dades, després de la pandèmia causada per la COVID i el desenvolupament de diverses vacunes per aturar-la.
Comentaris