Història contemporània

5 curiositats sobre les vacunes

Ens endinsem en la història d'uns preparats que, encara avui, continuen generant polèmica

Xavier Duran
12 de febrer de 2019
1 L'experiment de la primera vacuna: agafar pus d’un home amb verola de vaca i introduir-lo en un nen de 8 anys
Llenç del 1910 d'un pintor anglès titulat 'Edward Jenner aconsellant a un granjer que vacuni la seva família'
Llenç del 1910 d'un pintor anglès titulat 'Edward Jenner aconsellant a un granjer que vacuni la seva família' Wellcome images / Wikimedia Commons

Al segle XVIII, el filòsof francès Voltaire explicava, en les seves cartes des d’Anglaterra, el costum de posar en contacte els nens petits amb pus procedent de malalts de verola. Això evitava que més endavant agafessin la malaltia, que feia estralls. El costum provenia de la regió russa de Circàssia i l’havia introduït a Anglaterra l’esposa del cònsol a Constantinoble. Però la pràctica era molt antiga, perquè els xinesos ja la practicaven cap al segle X. A finals del segle XVIII, el metge anglès Edward Jenner va posar en pràctica un procediment semblant. Se sabia que els ramaders que estaven en contacte amb vaques i se’ls encomanava la verola que afectava aquests animals, després no emmalaltien de la verola humana. La verola de les vaques era més suau i això els immunitzava.

L'experiment de Jenner: el pus d'un home amb verola de vaca, en un nen de 8 anys
El 1796, Jenner va agafar pus d’un home amb verola de vaca, el va introduir en un nen de 8 anys i al cap de 6 setmanes el va inocular amb la verola humana. El nen no va emmalaltir. Jenner havia creat la primera vacuna de la història. Un dels avenços destacats amb aquesta vacuna es va produir entre el 1803 i el 1814, de la mà del metge alacantí Francesc Xavier Balmis, en un temps en què la verola feia estralls a molts països i, entre aquests, a les colònies espanyoles.

2 Gràcies a les vacunes, la verola es va eradicar a tot el món
Vacunació contra la poliomielitis a Bonn, el 25 de novembre de 1967
Vacunació contra la poliomielitis a Bonn, el 25 de novembre de 1967 Jens Gathmann / Wikimedia Commons

Una de les grans victòries en la història de les vacunes es va produir després que el nord-americà Jonas Salk desenvolupés la vacuna contra la poliomielitis el 1952. Quaranta-dos anys després, la pòlio es va declarar eradicada d’Amèrica; el 2002, d’Europa, i el 2014, de l’Índia. No és l'única malaltia que s'ha eradicat gràcies a les campanyes de vacunació massives. El 1980 l’OMS va declarar que la verola havia estat eliminada a tot el món. Per primer cop, s’aconseguia fer desaparèixer totalment la transmissió d’una malaltia.

3 Les vacunes sempre han generat dubte i moviments d'oposició
Protesta a Bordeus l'octubre de 2017 contra l'obligació de vacunar els nens
Protesta a Bordeus l'octubre de 2017 contra l'obligació de vacunar els nens Getty Images

Sempre hi ha hagut oposició a les vacunes. A molts països es va considerar una crueltat inocular nens amb la verola. I quan es va començar a utilitzar la vacuna de Jenner hi va haver molts grups que es van negar a rebre-la o que l’administressin als seus fills. També hi havia molts metges que dubtaven de les teories de Jenner i no creien en la seva innocuïtat.

L’aparició de noves vacunes i les campanyes de vacunació obligatòries van generar nous moviments d’oposició. Alguns sorgien pel fet que no sempre les vacunes eren prou segures o s’administraven en les millors condicions. I és cert que en alguns casos s’han retirat vacunes, com ara una contra un rotavirus que generava problemes intestinals en els nens vacunats.

4 Als anys 70 es va relacionar el subministrament de vacunes amb l'aparició de l'autisme
Andrew Wakefield es dirigeix als mitjans a l'exterior del Consell Mèdic a Londres
Andrew Wakefield es dirigeix als mitjans a l'exterior del Consell Mèdic a Londres Shaun Curry / Wikimedia Commons

Als anys 70 del segle XX es va crear un moviment que s’oposava a la vacuna triple contra tètanus, diftèria i tos ferina i, més recentment, contra la vacuna triple contra xarampió, galteres i rubèola. El 1998, el metge britànic Andrew Wakefield i 11 col·legues més van publicar a la prestigiosa revista 'The Lancet' un article en què relacionaven aquesta vacuna amb l’autisme.

L’estudi va estendre l’alarma, molts pares es van negar a administrar-la als seus fills i es va generar un debat públic que va fer baixar les taxes de vacunació a molts països, i no només de la trivalent. Immediatament es van fer altres estudis que no van poder ratificar aquells resultats i van sorgir crítiques, com ara que la mostra de Wakefield era molt petita o que l’autisme sol aparèixer en l’edat en què els nens són vacunats i per això hi podia haver una correlació temporal, però no necessàriament de causa-efecte.

Rectificació 'a posteriori' dels autors de l'estudi que relacionava la vacuna de la rubèola amb l'autisme
L’any 2004, deu dels 12 autors es van retractar escrivint a 'The Lancet' mateix que no hi havia relació causal. I l’any 2010 la revista va rectificar oficialment, va reconèixer que no hauria d’haver publicat l’article i el va retirar dels seus arxius. Una de les coses que havien transcendit és que Wakefield havia rebut diners d’advocats que defensaven demandes de pares amb nens vacunats i amb autisme. Però la relació ja havia calat en l’opinió pública i molts moviments antivacunes segueixen citant el treball de Wakefield.

5 Les vacunes només representen entre el 8 i el 10% dels ingressos de les grans farmacèutiques
Histopatologia de la malària exoeritrocítica en formes hepàtiques
Histopatologia de la malària exoeritrocítica en formes hepàtiques Wikimedia Commons

Sobre els interessos econòmics de les grans farmacèutiques, cal especificar que les vacunes representen, de mitjana, entre un 8 i un 10% dels seus ingressos. Per això, sovint no tenen interès a investigar vacunes, sobretot si es tracta de malalties que afecten poblacions amb poc poder adquisitiu. L'exemple més clar és el de la malària. Cada any hi ha uns 200 milions de persones que emmalalteixen i d’aquestes en moren prop de mig milió –el 90% a l’Àfrica subsahariana. Malgrat això, tot just ara estan apareixent diverses vacunes experimentals que han començat a donar mostres d’efectivitat. És el cas de la RTS,S/AS01, anomenada també Mosquirix. El desenvolupament s’ha fet amb l’empresa Glaxo SmithKline però no hauria tirat endavant sense la ‘Iniciativa per la Vacuna de la Malària’, una organització sense ànim de lucre que rep fons d’empreses, fundacions —com la Bill & Melinda Gates Foundation— i entitats governamentals. Hi té un paper important l’IS Global de Barcelona, que de la mà de Pedro Alonso va dur a Moçambic, el 2003, un assaig que en va demostrar l’eficàcia per primer cop.

6 Les vacunes, en xifres i dates
Vacunes
Vacunes Getty Images

1796, la primera vacuna de la història. El metge Edward Jenner va introduir en un nen de 8 anys pus de verola animal. Al cap de 6 setmanes li va inocular la verola humana i el nen no va emmalaltir.

1803, la verola. El metge alacantí Francesc X. Balmis va aconseguir conservar dosis de la vacuna de verola a través de la sang dels nens que ja estaven vacunats. 

1957, la poliomelitis. Dels 5.600 casos aquell any als Estats Units es va passar a 161 casos l'any 1961.

1998, l'autisme. La prestigiosa revista 'The Lancet' publica un article de dotze metges que vincula una vacuna trivalent amb l'autisme. L'any 2010, deu dels 12 metges s'havien retractat. 

17 milions de vides al món salvades del xarampió. És la mitjana de joves que cada any salva aquesta vacuna.

21 milions d'hospitalitzacions i 732.000 morts. És el que s'ha evitat gràcies a les campanyes de vacunació generalitzades els darrers vint anys, segons el Centre de Control de les Malalties dels Estats Units.

80 milions de dosis del papil·loma. Són les dosis del VPH que van ser administrades als EUA entre el 2006 i el 2015. 117 nenes van morir despres d'haver estat vacunades.

(Aquestes dades es van recopilar el gener de 2018)

Subscriu-t'hi

Portada número 203 del SÀPIENS (febrer 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto