OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Història contemporània

El dia que la Universitat de Stanford es va convertir en presó

L'agost de 1971, el psicòleg social Philip George Zimbardo va dissenyar un experiment per comprovar si la conducta de l'individu ve determinada pel seu rol social

Enric Calpena
Porta d'una cel·la
Porta d'una cel·la Getty Images

Aquell dia va començar un dels experiments psicològics més bèsties de la història. El psicòleg social Philip George Zimbardo va dissenyar un experiment per comprovar si la conducta de l’individu ve determinada pel seu rol social. O, el que és el mateix, si ens comportem o malament en funció del paper que tenim a la vida i no segons el que pensem. Vint-i-quatre voluntaris, tots universitaris blancs de classe mitjana, sans i ben estables mentalment, van ser seleccionats per a l’experiment. Per sorteig, dotze farien de carcellers i dotze farien de presoners durant dues setmanes. 

Presoners i carcellers 
Als baixos de la Universitat nord-americana de Stanford, es va construir una mena de presó, amb cel·les i reixes. Zimbardo hi va reunir els dotze carcellers i els va donar carta blanca. Ell no intervindria en la futura detenció si no es produïen abusos. El 14 d’agost, en una operació llampec, els dotze voluntaris presoners van ser detinguts i portats a la presó amb els ulls tapats. Ràpidament se’ls va despullar, se’ls va assignar un número i se’ls va obligar a portar un uniforme i una cadena al turmell. Després, se’ls va desinfectar. La intenció era despersonalitzar-los al màxim. Al cap d’un dia, alguns es van queixar i allò es va considerar un motí: van ser aïllats en cel·les de càstig i se’ls va començar a tractar de manera més agressiva i cruel, mentre que als altres se’ls va donar petites recompenses. Allò va trencar la solidaritat de grup. 

Cada dia, els guardes eren més cruels i arbitraris, i els presoners, més submisos i passius, sota la mirada de Zimbardo, que no hi intervenia. Al cap de sis dies, una professora va visitar l’experiment i es va indignar tant que Zimbardo, espantat, va decidir clausurar la presó. La majoria dels participants van haver de seguir un tractament psicològic, després de l’experiència, tant pel sadisme que havien mostrat els guardes com pel dolor mental que havien patit els presoners. 

Milions i prestigi 
Zimbardo no va patir conseqüències greus per l’experiment, ben al contrari: va arribar a ser el president de la Societat Nord-americana de Psicologia, va declarar a favor dels soldats torturadors de la presó iraquiana d’Abu Ghraib, va fer sèries de televisió i es va enriquir venent milers de llibres. Avui dia, continua gaudint dels milions i del prestigi que va assolir als Estats Units. 

Subscriu-t'hi

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Nou reines

Les dones més influents de la història medieval catalana

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto