Aquell dia va començar un dels experiments psicològics més bèsties de la història. El psicòleg social Philip George Zimbardo va dissenyar un experiment per comprovar si la conducta de l’individu ve determinada pel seu rol social. O, el que és el mateix, si ens comportem bé o malament en funció del paper que tenim a la vida i no segons el que pensem. Vint-i-quatre voluntaris, tots universitaris blancs de classe mitjana, sans i ben estables mentalment, van ser seleccionats per a l’experiment. Per sorteig, dotze farien de carcellers i dotze farien de presoners durant dues setmanes. 

Presoners i carcellers 
Als baixos de la Universitat nord-americana de Stanford, es va construir una mena de presó, amb cel·les i reixes. Zimbardo hi va reunir els dotze carcellers i els va donar carta blanca. Ell no intervindria en la futura detenció si no es produïen abusos. El 14 d’agost, en una operació llampec, els dotze voluntaris presoners van ser detinguts i portats a la presó amb els ulls tapats. Ràpidament se’ls va despullar, se’ls va assignar un número i se’ls va obligar a portar un uniforme i una cadena al turmell. Després, se’ls va desinfectar. La intenció era despersonalitzar-los al màxim. Al cap d’un dia, alguns es van queixar i allò es va considerar un motí: van ser aïllats en cel·les de càstig i se’ls va començar a tractar de manera més agressiva i cruel, mentre que als altres se’ls va donar petites recompenses. Allò va trencar la solidaritat de grup. 

Cada dia, els guardes eren més cruels i arbitraris, i els presoners, més submisos i passius, sota la mirada de Zimbardo, que no hi intervenia. Al cap de sis dies, una professora va visitar l’experiment i es va indignar tant que Zimbardo, espantat, va decidir clausurar la presó. La majoria dels participants van haver de seguir un tractament psicològic, després de l’experiència, tant pel sadisme que havien mostrat els guardes com pel dolor mental que havien patit els presoners. 

Milions i prestigi 
Zimbardo no va patir conseqüències greus per l’experiment, ben al contrari: va arribar a ser el president de la Societat Nord-americana de Psicologia, va declarar a favor dels soldats torturadors de la presó iraquiana d’Abu Ghraib, va fer sèries de televisió i es va enriquir venent milers de llibres. Avui dia, continua gaudint dels milions i del prestigi que va assolir als Estats Units.