És obvi que el cinema és un art per ser vist, per damunt d’altres consideracions. Però fóra bo que el predomini de la imatge no ens fes relegar l’oïda, per exemple, ja que també podem detectar patinades en els diàlegs dels films. A 'Espàrtac' (1960), ambientada en la Roma preimperial, un polític brama que els enemics tastaran “l’acer romà”, quan tal aliatge, en les seves versions més primitives, només era conegut en aquells temps a la Xina i a l’Índia.

Welles s'equivocava
Un dels germans Pinzón, a '1492: la conquista del paraíso' (1992), pregunta a Colom: “Que sou un trapenc?”, dos segles abans de l’existència d’aquest orde religiós. I Orson Welles, en la magistral 'El tercer home' (1949), segurament influït pels tòpics, assegura a la Viena de la postguerra que en cinc segles de pau els suïssos tan sols han estat capaços d’inventar el rellotge de cucut. Malament! El bressol històric d’aquest model de rellotge, l’origen del qual es data cap al 1738, va ser l’alemanya Selva Negra. Anys després, el mateix Welles explicaria que els suïssos, molt amablement, van informar-lo del seu error.