Subscriu-t'hi
Guerra civil i franquisme

El bombardeig de Sant Felip Neri, pas a pas

El 30 de gener de 1938, les bombes de l'aviació feixista italiana van convertir el soterrani de l'església en l'escenari de la pitjor matança a Barcelona

Sara Barrera i Eva Corbacho (text); Xavier Domènech (assessorament)

A partir de les memòries inèdites que va escriure Francisco Béjar, ajudant del porter de l'església barcelonina, SÀPIENS va poder reconstruir en el número 137 el bombardeig més tràgic que va patir la ciutat. Béjar només tenia 16 anys quan li van oferir de ser l'ajudant del porter. El que va viure després, no ho oblidaria mai.

1 El refugi de Sant Felip Neri
Els nens evacuats d'Alcalá de Henares jugant a la plaça Sant Felip Neri
Els nens evacuats d'Alcalá de Henares jugant a la plaça Sant Felip Neri Josep Brangulí - Arxiu Nacional de Catalunya

La base de l'aviació italiana es trobava a Mallorca. La ubicació de l'illa, a trenta minuts de Barcelona per aire, feia molt difícil poder detectar a temps els avions per abatre'ls. Els primers obusos que van caure van ser disparats des del creuer italià 'Eugenio di Savoia' el 13 de febrer del 1937. La població va quedar consternada, sobretot a la Barceloneta, el barri que més va patir l'atac. 

L'oratori de Sant Felip Neri havia estat abandonat pels capellans felipons a l'inici de la guerra, temorosos de patir represàlies. El recinte havia quedat des de llavors sota la tutela del Govern de la Generalitat. L'església s'havia convertit en un magatzem de mobles i quadres valuosos, mentre que el convent va passsar a ser habilitat com a centre d'acollida de nens provinents de les zones ocupades per les tropes franquistes.

Era un dels més d'un miler de refugis que es van construir a la ciutat gràcies al suport de la Junta de Defensa Passiva de Barcelona i que, majoritàriament, van ser aixecats per la ciutadania per protegir-se dels continus atacs aeris. I és que els barcelonins ja s'havien avesat al calvari de les bombes. Primer s'escoltava el bram dels motors. Després, els flaixos de llum, els espetecs i els xiscles. Finalment, el silenci. Els italians disposaven d'avions que viatjaven a més de 400 quilòmetres per hora i que podien dur fins a 1.250 quilos de bombes.

Els nens del refugi
No se sap de cap llista amb els noms de qui hi havia al refugi, però Francisco Béjar, l'ajudant del porter de l'església, va deixar anotat a les seves memòries que n'hi havia un total de 146. Se sap que la majoria procedien de la ciutat madrilenya d'Alcalá de Henares; eren els anomenats 'germans d'Ibèria'. També hi residien infants de Barcelona que s'asseguraven una llesca de pa amb llet condensada. Nens amb el pare al front, la mare sense recursos o amb els familiars desapareguts. Molts també patien malalties, malnutrició i carències afectives que els tutors del centre intentaven pal·liar creant un entorn càlid i organitzant activitats educatives i lúdiques. Mantenir la rutina de la vida diària minvava els efectes de l'estat d'excepció en el qual es vivia.

2 El bombardeig
Savoia-Marchetti SM.79  en vol, on s'aprecia l'armament en la torreta dorsal i ventral
Savoia-Marchetti SM.79 en vol, on s'aprecia l'armament en la torreta dorsal i ventral Fons de la família Riggio/ Wikimedia Commons

El gener de 1938 Barcelona va patir bombardeigs els dies 1, 7, 11, 15, 19, 20, 25 i 30, i en total van morir-hi unes sis-centes persones. Un dels bombardeigs més forts va ser el dia 19, en el qual van morir 170 persones. El dia 30 encara seria més terrible. "Són les nou del matí d'un diumenge, 30 de gener del 1938. Tots els joves són al menjador amb l'esmorzar. De sobte, sonen les sirenes d'alarma i tots baixen al soterrani. Jo havia pujat al segon pis per rentar-me. De cop i volta, se sent un fort brunzit creixent. Uns segons, i ja estic entre dos balcons. Dues grans explosions simultànies al pati amb claraboia. Veig el soterrani ple de pols. I penso: 'No, no pot ser!'. Baixo corrents les escales i veig els nois grans plens de pols, plens de pols!, ofegats en la pols, sense poder respirar." Així ho va recollir Francisco Béjar a les seves memòries.

En Francisco no sabia encara que el que acabava de presenciar era l'inici del bombardeig més sagnant de tots els ocorreguts fins aleshores a Barcelona. L'atac provenia de sis avions italians que, des de 5.300 metres d'altitud, van llançar fins a 250 quilos de bombes sobre la zona del port, la Barceloneta, l'Eixample i el barri Gòtic. En sentir les sirenes, els nens de Sant Felip Neri, juntament amb veïns del barri, van córrer a amagar-se al soterrani com havien fet altres vegades. Tothom estava convençut que el recinte era prou resistent per absorbir l'embat de les bombes. Desconeixien que, a diferència dels altres refugis antiaeris de la ciutat, es tractava d'un soterrani format per una volta de rajola en lloc d'estar feta de pedra. Aquell material era completament insuficient per suportar l'atac.

3 Un rescat interromput per una segona ràtzia de bombes

L'ajuda dels veïns i dels bombers no va trigar a arribar. Entre tots intentaven salvar la vida dels que encara respiraven i els transportaven amb urgència a l'Hospital Clínic. "Tot el matí va anar passant així. Una senyora em parava al primer pis: "Té, noi, pren aquesta copeta d'aigua del Carme, t'anirà bé' [...] i a continuar corrent a dalt i a baix". El comunicat dels bombers era taxatiu: "Refugi. Diverses criatures mortes i moltes ferides."

Centrats en el rescat de les víctimes, cap dels presents a la plaça de Sant Felip Neri podia imaginar-se que hi hauria una segona ràtzia de bombes. Passades les onze del matí, i durant una hora, l'aviació italiana va sobrevolar de nou el cel de la ciutat deixant caure més obusos sobre l'església convent i els edificis de la plaça. Es tractava del primer cop que es duia a terme un nou mètode d'atac que consistia a diversificar els llocs dels bombardeigs i espaiar-los en el temps per augmentar la sensació de pànic i indefensió de la població. Sens dubte, es tractava d'un mètode altament efectiu per paralitzar la població i fer minvar les esperances republicanes. També era la primera vegada que una gran ciutat europea de rereguarda patia un bombardeig sistemàtic d'aquest tipus contra civils, al marge de les operacions militars.

4 Els recomptes oficials del bombardeig
Marques del bombardeig a la façana de l'església de Sant Felip Neri
Marques del bombardeig a la façana de l'església de Sant Felip Neri Wikimedia Commons

Els recomptes oficials assenyalen que la jornada del 30 de gener del 1938 va acabar amb 216 morts i 125 ferits. Les baixes al refugi s'han comptabilitzat en 42 persones, de les quals una trentena eren nens. Així es pot llegir a la placa commemorativa que presideix l'avui tranquil·la plaça de Sant Felip Neri. A la façana encara es conservaven les marques de la metralla d'aquell dia. Curiosament, el franquisme va tergiversar el relat sobre com s'havien produït aquestes marques fent creure que eren forats de bala dels afusellaments a religiosos duts a terme per republicans.

Subscriu-t'hi

Portada del número 222 de SÀPIENS (setembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

SUBSCRIU-T'HI​

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 222 de SÀPIENS (setembre 2020)

Manuel Desvalls. L'últim resistent del 1714

Celebrem l'11 de setembre endinsant-nos en la història dels germans Antoni i Manuel Desvalls

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto