Stanley Kubrick i l'ús revolucionari de la música
El director va obrir camí a un nou ús de la música al cinema tot utilitzant una peça clàssica en una pel·lícula futurista, 'Una odissea de l'espai'

El cinema ha donat bandes sonores que ja són part del cànon musical d’Occident. Només cal que repassem l’obra de John Williams, Nino Rota, Bernard Herrmann o Ennio Morricone. I si parlem de l’ús d’obres que es manlleven per incorporar-les a un film? L’escena inicial de Manhattan amb Rhapsody in blue de George Gershwin, La valquíria de Wagner a Apocalypse now de Coppola, Cavalleria rusticana de Mascagni als títols de crèdit de Toro Salvatge; la Cinquena de Mahler a Mort a Venècia de Visconti o l’Adagio for strings de Samuel Barber a Platoon d’Oliver Stone en són bons exemples.
Kubrick
Enamorat de Strauss, Stanley Kubrick és el director que va obrir camí a aquest ús revolucionari de la música quan va guardar en un calaix la banda sonora encarregada a Alex North per a 2001: Una odissea de l’espai —el disc s’ha arribat a editar— i va decidir obrir el film amb Així parlà Zaratustra de Richard Strauss. Hi ha res més impactant que fer servir música clàssica per a una pel·lícula futurista? En aquell moment, no. I l’ús impactant, sovint contradictori entre música i imatge, per part de Kubrick als seus films ha fet tant per popularitzar peces musicals com per fixar seqüències cinematogràfiques a la memòria col·lectiva.
Strauss apareix una segona vegada a la filmografia de Kubrick, al film pòstum i dirigit per Steven Spielberg A. I. Artificial Intelligence, amb el vals d’El cavaller de la rosa. Beethoven i la seva música tenen un protagonisme fins i tot material a una pel·lícula encara avui controvertida com A Clockwork Orange. Així ho veiem amb el primer pla del casset de la Deutsche Grammophon que posa el protagonista a la seva habitació a l’escena de les estatuetes de Crist. L’efecte és demolidor. Una estrella del cinema asseguda a la tassa del vàter al so d’un vals de Xostakóvitx? Kubrick de nou combinant el sublim amb l’humà. Ho trobareu a l’escena inicial d’Eyes wide shut. I l’estrella de qui parlem és Nicole Kidman.
L’adaptació de peces clàssiques a la filmografia de Kubrick té exemples tan brillants com la Sarabanda de Handel a Barry Lyndon (on l’efecte no és de contrast, com en els exemples anteriors) o el Dies irae per a l’obertura de The Shining arranjada per Wendy Carlos, una de les escenes més inquietants del cinema de terror. Kubrick només ha guanyat un Oscar en tota la seva carrera: als millors efectes visuals per 2001: Una odissea de l’espai.
A continuació, podeu escoltar algunes de les peces que Kubrick va utilitzar a les seves pel·lícules.
Comentaris