El cinema ha donat bandes sonores que ja són part del cànon musical d’Occident. Només cal que repassem l’obra de John Williams, Nino Rota, Bernard Herrmann o Ennio Morricone. I si parlem de l’ús d’obres que es manlleven per incorporar-les a un film? L’escena inicial de Manhattan amb Rhapsody in blue de George Gershwin, La valquíria de Wagner a Apocalypse now de Coppola, Cavalleria rusticana de Mascagni als títols de crèdit de Toro Salvatge; la Cinquena de Mahler a Mort a Venècia de Visconti o l’Adagio for strings de Samuel Barber a Platoon d’Oliver Stone en són bons exemples.

Kubrick
Enamorat de Strauss, Stanley Kubrick és el director que va obrir camí a aquest ús revolucionari de la música quan va guardar en un calaix la banda sonora encarregada a Alex North per a 2001: Una odissea de l’espai —el disc s’ha arribat a editar— i va decidir obrir el film amb Així parlà Zaratustra de Richard Strauss. Hi ha res més impactant que fer servir música clàssica per a una pel·lícula futurista? En aquell moment, no. I l’ús impactant, sovint contradictori entre música i imatge, per part de Kubrick als seus films ha fet tant per popularitzar peces musicals com per fixar seqüències cinematogràfiques a la memòria col·lectiva.

Strauss apareix una segona vegada a la filmografia de Kubrick, al film pòstum i dirigit per Steven Spielberg A. I. Artificial Intelligence, amb el vals d’El cavaller de la rosa. Beethoven i la seva música tenen un protagonisme fins i tot material a una pel·lícula encara avui controvertida com A Clockwork Orange. Així ho veiem amb el primer pla del casset de la Deutsche Grammophon que posa el protagonista a la seva habitació a l’escena de les estatuetes de Crist. L’efecte és demolidor. Una estrella del cinema asseguda a la tassa del vàter al so d’un vals de Xostakóvitx? Kubrick de nou combinant el sublim amb l’humà. Ho trobareu a l’escena inicial d’Eyes wide shut. I l’estrella de qui parlem és Nicole Kidman.

L’adaptació de peces clàssiques a la filmografia de Kubrick té exemples tan brillants com la Sarabanda de Handel a Barry Lyndon (on l’efecte no és de contrast, com en els exemples anteriors) o el Dies irae per a l’obertura de The Shining arranjada per Wendy Carlos, una de les escenes més inquietants del cinema de terror. Kubrick només ha guanyat un Oscar en tota la seva carrera: als millors efectes visuals per 2001: Una odissea de l’espai.

A continuació, podeu escoltar algunes de les peces que Kubrick va utilitzar a les seves pel·lícules.