OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Història contemporània

La llauna d’alumini: abans solució, avui problema

Aquest mètode per conservar el menjar apareix durant el segle XX per aprofitar l’excedent d’alumini, però avui la seva fabricació suposa un cost energètic molt elevat

Xavier Duran
Llaunes de refresc
Llaunes de refresc Wikimedia Commons

El 1919, Richard S. Reynolds va crear una fàbrica de fulls de paper d’estany, utilitzat per protegir tabac, xocolata i alguns aliments. Però aviat va veure que, de cara als menjars, l’alumini oferia més avantatges: era més resistent a l’oxidació, els aliments es mantenien més temps, l’aparença era més atractiva i, a més, havia baixat de preu. Fins i tot es podia tallar en làmines molt més fines que l’estany i així es gastava menys material.

Reynolds començava així a associar en l’imaginari popular el seu cognom i el d’aquest metall, però fabricava també articles d’alumini per a automoció, aviació i construcció. Després de la Segona Guerra Mundial les vendes en aquests sectors baixaren molt, però el fill del fundador, David, va fer d’entusiasta promotor dels usos més domèstics de l’alumini, com ara el famós rotlle per embolicar entrepans o, fins i tot, per cuinar. També va convèncer fabricants de cervesa perquè fessin les etiquetes d’alumini. 

Però, per què limitar-se a l’etiqueta? El 1959 William K. Coors va crear la primera llauna de cervesa feta totalment d’alumini. Reynolds en va prendre nota i la va fabricar i promoure. El 1967 va fer un gran salt convencent dos populars refrescs de cola perquè les utilitzessin. D’aquella manera se solucionava un problema ambiental, perquè molt alumini s’havia de llençar sense aprofitar. Dècades després, però, el problema ve de les llaunes que no es reciclen, ja que el cost energètic d’obtenir alumini és molt més elevat que el de reciclar-lo. 

Subscriu-t'hi

Portada del número 247 de SÀPIENS (octubre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 247 de SÀPIENS (octubre 2022)

Paco Candel, la veu dels altres catalans

Homenatgem l'escriptor en el quinzè aniversari de la seva mort

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto