Molts llibres i webs diuen que l’escombra la va inventar el 1797 un pagès de Massachusetts anomenat Levi Dickenson. I no ho afirmen només autors nord-americans, que es podria pensar que escombren cap a casa, sinó que la referència també la donen textos d’altres llocs. Però l’escombra té una vida molt més llarga, perquè uns segles abans ja s’unien branquillons de bruc o d’altres plantes per arrossegar la brutícia o la pols de terra, i, sobretot, les cendres de les cuines. I, a més, com haurien volat les bruixes abans del 1797?

La primera ‘broom corn’
Dickenson va fabricar una escombra amb sorgo i amb una forma més plana que n’augmentava l’eficàcia. La dona de Dickenson es va posar tan contenta que en va fer propaganda als veïns. I ell també se’n devia alegrar, perquè pocs anys més tard, juntament amb els seus fills, en fabricava i en venia uns centenars cada any. Els pagesos que conreaven sorgo també estaven contents amb un ús més per a la planta, que aviat es va conèixer com a broom corn, una cosa així com ‘planta de gra per a escombres’.

L’escombra es fa global
Com tots els inventors, el nostre Levi no es va conformar amb l’invent i va idear un sistema de fabricació mecanitzat per fer-ne més via. Així, el 1810 va construir una màquina que funcionava amb pedals. Cap al 1830 ja es venien anualment 60.000 escombres als EUA i n’exportaven a altres països. Progressivament les escombres es van anar millorant, però, per moltes millores que sorgissin, hi havia gent que aspirava a més, com podem veure en aquest article.