Com un esplèndid beuratge contra la por. Aquest va ser el poder de l’himne 'We shall overcome' per als afroamericans que lluitaven contra la segregació racial a mitjan segle XX als EUA. De l’església a les plantacions de tabac, d’aquí al carrer i del carrer al Congrés; de la boca de Martin Luther King a la del president Lyndon B. Johnson, que no va perdre l’oportunitat de col·locar la significativa frase al discurs de presentació de la llei dels drets civils del 1964.

Tots els fets cabdals de la dècada llarga de lluita encesa contra la segregació van tenir la música al darrere. Va ser a través de les cançons que moltes persones van poder pronunciar per primer cop paraules com 'llibertat'. Una música que es creava a mesura que avançava la lluita pels drets civils, improvisant tornades des dels calabossos, repetint frases com un mantra per mantenir la consigna de la no-violència malgrat les provocacions.

Entre l’"I have a dream” de King el 1963 i el “Yes, we can” d’Obama del 2008, han passat fets clau com la marxa sobre Washington o el diumenge sagnant de Selma, on les imatges de la brutalitat policial sobre els manifestants van obrir una ferida a la consciència del país que desembocaria en la victòria dels afroamericans, que van deixar de ser, sobre el paper, ciutadans de tercera.

La cançó la van popularitzar Pete Seeger i Joan Baez, a qui podeu veure a continuació interpretant-la.