La victòria a Wembley davant la Sampdoria, el 20 de maig del 1992, és sens dubte el moment culminant de la història del Barça. El magistral llançament de falta del defensa Ronald Koeman en el minut 111 va atorgar la primera Copa d’Europa al club i va saldar moltes ‘urgències històriques’.

Els fantasmes del passat, de fet, van rondar durant tot el partit. Quan al minut 72 Hristo Stóitxkov va fer un xut al pal, alguns van recordar la final de la Copa d’Europa disputada a la ciutat suïssa de Berna el 1961. Fins a quatre vegades la pilota s’havia estavellat contra aquells pals quadrats. El Barça va perdre per 3-2 contra el Benfica portuguès, amb un gol de Ramallets en pròpia porta.

Malastrugança històrica

Quan a Wembley es va arribar a la pròrroga, molts van pensar també en la més recent final europea del 1986 a Sevilla, on el Barça havia perdut en una nefasta tanda de penals davant l’Steaua de Bucarest.

A Londres s’hi havien desplaçat 25.000 seguidors. La Recopa de Basilea, feia 13 anys, havia estat molt important. Però la Copa d’Europa era una altra cosa, i faltava en el palmarès barcelonista. Una mancança que es feia més evident quan el Reial Madrid es vantava de tenir-ne sis. Es volia fer història i el Wembley Stadium, que segons Pelé era “la catedral del futbol”, era el lloc idoni.

Per arribar a la final, el ‘dream team’ de Cruyff va haver d’eliminar els equips alemanys Hansa Rostock i el Kaiserlautern, i guanyar una lligueta amb l’Sparta de Praga, el Benfica i el Dinamo de Kíev. A la final es va trobar amb la Sampdoria de Gènova, a qui ja havia guanyat a la final de la Recopa del 1989. L’equip de Boskov va plantejar el partit a la defensiva. Tancats al darrere, confiaven en la velocitat de Vialli i Mancini per sorprendre al contracop. En dues ocasions Stóitxkov va estar a punt de marcar. Vialli també va tenir una ocasió clara. Amb molts nervis, el temps reglamentari va acabar sense gols.

Un xut imparable

En el sisè minut de la segona part de la pròrroga, Eusebio va patir una falta prop de l’àrea rival. Stóitxkov va cedir la pilota a Bakero, que la va deixar a peus de Koeman. Aquest, amb un xut potent, va trencar la barrera i va marxar. Nou minuts més tard, el Barça era campió d’Europa per primera vegada. “Ja ningú podrà dir que som uns perdedors”, va dir Koeman. Ell i Zubizarreta, Nando, Ferrer, Juan Carlos, Bakero, Julio Salinas (Goikoetxea), Stóitxkov, Laudrup, Guardiola (Alexanko) i Eusebio van ser rebuts triomfalment a Barcelona. Dos mesos després, s’inauguraven els Jocs Olímpics en una ciutat feliç.