La foguera de les vanitats de Girolano Savonarola
Durant el Carnaval de 1497, el frare va convocar la crema d'objectes que considerava pecaminosos a la plaça de la Senyoria de Florència, on moriria cremat un any més tard

El concepte de ‘foguera de les vanitats’ era un costum que consistia en acumular tots els objectes superflus i luxosos, innecessaris per a dur una bona vida espiritual, i cremar-los públicament. Això no deixaria de ser més que un possible delicte ecològic si no fos que el lliurament d’aquests objectes —que anaven des de robes sumptuoses a miralls, passant per llibres i quadres laics— sovint no era voluntari per part dels propietaris.
Flames i foc durant el carnaval
L’orgia purificatòria la va començar un franciscà, Bernardí de Siena, a principis d’aquell segle, però qui la va portar al seu punt àlgid va ser el dominic Girolano Savonarola. Estem en ple Renaixement i els Papes, que ja han tornat d’Avinyó, són una mena de grans senyors de la guerra i de les arts i viuen en un ambient extremadament refinat i luxós.
Savonarola, que predicava a Florència, ho trobava tot pecaminós i va començar a proclamar que Roma estava corrupta. Amb la seva actitud, va afavorir l’entrada militar del rei francès Carles VIII a Florència i la destitució dels Mèdici. El frare, de fet, es va convertir en el governador de la ciutat-estat.
És aquí quan comencen les fogueres de les vanitats, on va participar el seu seguidor Sandro Botticelli. A qui més atacava Savonarola era al cardenal Roderic Borja, que poc després va ser nomenat Papa amb el nom d’Alexandre VI. El 7 de febrer de 1497 Savonarola va organitzar la foguera més grossa durant els carnavals de Florència, on es va cremar el bo i el millor de cada casa. Però el seu benefactor, Carles VIII, va morir i Savonarola, va perdre el poder, va ser excomunicat, jutjat i sentenciat a mort al costat dels seus seguidors.
A la plaça de la Senyoria de Florència, on havien cremat poc més d’un any abans quadres, llibres incunables, joies i vestits, Savonarola va ser penjat, esquarterat i cremat i després les cendres van ser llençades al riu per a que desaparegués per sempre. Tot, per buscar-li les pessigolles a un papa valencià.
Comentaris