El concepte de ‘foguera de les vanitats’ era un costum que consistia en acumular tots els objectes superflus i luxosos, innecessaris per a dur una bona vida espiritual, i cremar-los públicament. Això no deixaria de ser més que un possible delicte ecològic si no fos que el lliurament d’aquests objectes —que anaven des de robes sumptuoses a miralls, passant per llibres i quadres laics— sovint no era voluntari per part dels propietaris. 

Flames i foc durant el carnaval 
L’orgia purificatòria la va començar un franciscà, Bernardí de Siena, a principis d’aquell segle, però qui la va portar al seu punt àlgid va ser el dominic Girolano Savonarola. Estem en ple Renaixement i els Papes, que ja han tornat d’Avinyó, són una mena de grans senyors de la guerra i de les arts i viuen en un ambient extremadament refinat i luxós. 

Savonarola, que predicava a Florència, ho trobava tot pecaminós i va començar a proclamar que Roma estava corrupta. Amb la seva actitud, va afavorir l’entrada militar del rei francès Carles VIII a Florència i la destitució dels Mèdici. El frare, de fet, es va convertir en el governador de la ciutat-estat. 

És aquí quan comencen les fogueres de les vanitats, on va participar el seu seguidor Sandro Botticelli. A qui més atacava Savonarola era al cardenal Roderic Borja, que poc després va ser nomenat Papa amb el nom d’Alexandre VI. El 7 de febrer de 1497 Savonarola va organitzar la foguera més grossa durant els carnavals de Florència, on es va cremar el bo i el millor de cada casa. Però el seu benefactor, Carles VIII, va morir i Savonarola, va perdre el poder, va ser excomunicat, jutjat i sentenciat a mort al costat dels seus seguidors. 

A la plaça de la Senyoria de Florència, on havien cremat poc més d’un any abans quadres, llibres incunables, joies i vestits, Savonarola va ser penjat, esquarterat i cremat i després les cendres van ser llençades al riu per a que desaparegués per sempre. Tot, per buscar-li les pessigolles a un papa valencià.