A la cala Sant Esteve, custodiant l’entrada al port de Maó –un dels ports naturals més grans del món–, hi ha un fort construït pels britànics entre el 1720 i el 1726, durant la seva primera dominació de Menorca. Està format per un recinte central en forma d’heptàgon, una galeria excavada a la roca on s’obren diverses estances i un gran fossat que l’envolta. Als voltants hi ha la torre Stuart i el castell de Sant Felip, que, juntament amb el fort, feien gairebé infranquejable la bocana del port. Aquesta fortalesa dóna fe de l’interès de les potències europees per Menorca al llarg del segle XVIII, cobejada per una ubicació estratègica que garantia part del control polític i comercial del Mediterrani occidental.

La brega va començar el 1708, durant la guerra de Successió espanyola, quan una esquadra angloholandesa va ocupar Menorca i el posterior tractat d’Utrecht va establir que l’illa i l’estret de Gibraltar passaven a mans britàniques. El 1756, l’Exèrcit francès va conquerir Menorca durant set anys. I, el 1781, l’espanyol va reconquerir-la breument, perquè aviat va tornar a ser anglesa. La pau d’Amiens, firmada el 1802, va posar fi a les disputes i va retornar l’illa a la corona espanyola ja per sempre.

Als britànics, el que més els interessava de Menorca era el port maonès, prou ampli, llarg i profund per acollir les seves flotes i fer-hi escales. Per això van traslladar la capital de Ciutadella a Maó i van dotar el port de sistemes de defensa per protegir-lo dels setges enemics: van ampliar el castell de Sant Felip –construït al segle XVI per ordre de Felip II després que el pirata Barba-rossa saquegés Maó–, i a l’altra banda hi van fer el fort Marlborough, excavat a la roca per amagar la seva dimensió real. 

Avui el fort és un museu de gran valor històric que ens permet imaginar com era la vida militar a Menorca en temps dels britànics. Una visita que es divideix en dues parts: la que transcorre per l’interior, i la que explora l’exterior d’una fortalesa que va tenir una dotació de capità, 50 infants i 15 artillers. L’estructura que veiem és fruit de la reforma duta a terme, després del setge francès, pel capità en cap d’enginyers Robert d’Arcy.

Les galeries subterrànies
Comencem la visita recorrent part de les galeries subterrànies, passadissos perforats en la pedra. De vegades s’hi obren estances on els soldats feien guàrdia, passant les hores jugant a cartes a la llum d’una llàntia, potser bevent algun glop de ginebra –una de les herències gastronòmiques que els britànics deixaren a Menorca. Contemplem els magatzems de pólvora i de provisions, sentim el tro d’una explosió a la llunyania, i a estones ens acompanya el so rítmic dels pics obrint nous camins a la roca. La llum natural penetra per espitlleres profundes protegides amb reixes, des d’on els soldats defensaven la fortalesa amb la vida.

El fossat
Després de recórrer la galeria sortim a l’exterior, i la llum ens fereix els ulls. Ara caminem pel fossat, conquerit per la gespa, i accedim a la part superior, on resta un dels canons amb què els artificiers repel·lien els setges enemics. A l’altra banda de la bocana veiem les restes del castell de Sant Felip, que es comunicava amb el fort mitjançant un túnel subterrani, i contemplem la torre d’en Penjat o de Stuart, que ocupa el lloc on un temps s’alçava la forca on s’executaven els condemnats. La torre va ser restaurada el 1989 seguint el disseny original.

Completem el recorregut amb la visita a la galeria 'Els personatges', amb imatges i biografies de personalitats vinculades amb Menorca i, gràcies al cinema i la literatura, amb l’imaginari col·lectiu –com Sir John Churchill, el duc de Richelieu, el comte de Cifuentes i el comte de Crillon.

Després de conèixer la fortalesa, és recomanable fer una passejada per Es Castell, la localitat que acull el fort Marlborough i el Museu Militar de Menorca, dos edificis que reconstrueixen la història militar de l’illa des de la prehistòria fins avui. Es Castell va ser batejat com a Georgetown pels britànics en homenatge al rei Jordi III, i posteriorment va rebre el nom de Villa Real de Carlos III o Villacarlos, per part dels espanyols. El centre històric conserva una arquitectura que evoca el període anglès, com ara edificis pintats de color vermell d’estil georgià, amb finestres de guillotina; o l’àmplia plaça d’armes envoltada de construccions que allotjaren militars, avui coneguda com s’Esplanada.

El Dia d'Enganyar
L’empremta britànica a Menorca també ha deixat un patrimoni intangible, com la tradició del Dia d’Enganyar, un Dia dels Innocents que se celebra com a la Gran Bretanya, el primer dia d’abril. Els anglesos van guanyar-se el suport de gran part dels menorquins perquè van mantenir les institucions, la llengua i les lleis pròpies de l’illa, al mateix temps que van abolir-hi la sinistra Inquisició espanyola.