Un dels països que consumeixen més cafè del món és Suècia. Ningú no ho diria, tenint en compte la turbulenta història d’aquesta infusió al regne del nord. Qui la hi va portar va ser Carles XII, que havia passat cinc anys refugiat a l’imperi otomà, després de ser derrotat pels russos a Poltava. L’11 de novembre de 1714, el monarca va arribar a la Pomerània, que aleshores era una possessió sueca, i va convidar a cafè turc el seu governador, el baró Georg Heinrich von Görtz. És probable que aquesta beguda hagués arribat abans al regne, però que el rei la promocionés va fer-la força popular.

A partir d’aleshores, el cafè va tenir una vida complicada, a Suècia. El producte era car, però molt popular, i el 1746 li van posar uns impostos molt alts per disminuir-ne el consum. No va servir de gaire, perquè aleshores es portava de contraban, cosa que li donava encara un gust més especial. El botànic suec Carl von Linné va estudiar la beguda i, el 1760, va concloure que era gustosa però que conduïa a un afebliment del cervell i dels nervis i accelerava la vellesa. Amb tot, Estocolm es va omplir de cafeteries que, de tant en tant, havien de fer veure que tancaven per oferir el cafè d’amagatotis als cada cop més nombrosos addictes suecs.

El 1771, va arribar al tron suec Gustau III, a qui no li agradava el cafè. Un any després, va fer un cop d’estat intern per rebaixar les llibertats dels suecs i afermar el seu poder, però, malgrat els seus gustos, volia ser just i va decidir fer un experiment per comprovar si aquell producte era tan nociu com deia Linné o era una afició que distrauria els suecs de les seves moltes penes.

L’experiment dels bessons
El monarca va voler que les condicions de l’experiència fossin tan científiques com fos possible i, quan va saber de l’existència de dos germans bessons que havien estat condemnats a mort al mateix temps, va pensar que se li presentava una oportunitat única. Gustau III va decidir commutar-los la pena de mort, però, a canvi, a partir d’aleshores, un d’ells hauria de prendre tres tasses de cafè al dia, mentre que l’altre només podria beure te.

Amb aquell experiment, pensava Gustau III, els metges de la cort podrien comparar els efectes en els cossos de tots dos. Durant anys, l’un i l’altre van anar bevent sense cap problema. El 1792, però, el rei va ser assassinat durant un ball de màscares per uns aristòcrates i no va poder veure el final de l’experiment. Malgrat la mort de Gustau III, els dos bessons van continuar l’experiència perquè s’hi jugaven la vida. Sabeu qui va morir primer? El germà que bevia te, als vuitanta-tres anys, mentre que el que prenia cafè encara el va sobreviure uns quants anys més.

Una obsessió nacional
El cafè va estar prohibit a Suècia fins al 1820, però des d’aleshores el seu consum es considera una mena d’obsessió nacional, juntament amb les mandonguilles i els frànkfurts barats.