Artur Alves dos Reis va marxar a Angola quan tenia poc més de vint anys. S’havia casat, amb el rebuig de la família política, amb una noia rica, però ell no tenia diners i per això va voler viatjar a l’aleshores colònia portuguesa a fer capital. Allà va dir que era enginyer, titulat a Oxford, i va mostrar uns documents falsos, tan falsos com el xec que va fer servir per comprar la majoria de les accions de la Companyia de Ferrocarrils d’allà, on una bona gestió li va permetre tapar els forats de la seva història.

Pocs anys després, va tornar a Lisboa, on va començar a comprar empreses, algunes amb diners reals i d’altres amb xecs falsos. El van enxampar i va acabar per un temps a la presó, on va concebre un gran pla: convertir-se en fabricant de moneda, en concret, de bitllets de 500 escuts portuguesos. La idea d’Alves no era falsificar directament els bitllets, sinó falsificar el contracte perquè empreses legals li fabriquessin els bitllets sense passar pel Banc de Portugal.

Amb una gran habilitat i amb l’ajuda d’uns quants còmplices, va aconseguir que els seus contractes anessin sent validats per diverses institucions portugueses, de tal manera que una fàbrica britànica va crear, convençuda que ho feia per a l’Estat portuguès, dos-cents mil bitllets de 500 escuts, el mateix nombre de bitllets que el Banc de Portugal tenia en circulació legalment. Amb aquells diners, Alves va maniobrar per comprar directament tot el Banc de Portugal, amb la intenció que l’estafa quedés amagada per sempre.

Una investigació periodística
El diari O Seculo, avançant-se cinquanta anys al que faria The Washington Post, va iniciar una investigació sobre aquell nou ric. Era estrany que un dels seus negocis, el Banco de Angola e Metrópole, hagués finançat moltes empreses amb uns interessos molt baixos. La tesi dels periodistes era que el banc era una tapadora del Govern alemany per infiltrar-se a Portugal. Tant ho van dir, que un inspector d’Hisenda va visitar per sorpresa la seu central del banc. Dins de la sala cuirassada, va trobar piles de bitllets de 500 escuts amb numeracions estrambòtiques i, des d’aquell moment, va saltar l’alarma.

Alves va ser detingut i empresonat als vint-i-set anys, convertit en un dels falsificadors de bitllets més importants de la història. L’economia portuguesa va estar a punt de fer fallida, milers d’empreses se’n van anar en orris i, sis mesos després, l’exèrcit va fer un cop d’estat que va portar la dictadura al país, amb l’excusa del desgavell econòmic que hi havia. Allò sí que va ser una estafa de veres.