A principis del segle XVI, l’astrologia es considerava una ciència exacta. Centenars d’homes estudiosos d’arreu d’Europa miraven el cel cada nit per tal d’establir amb precisió el moment en què, segons el seu punt de vista, els diversos astres, estels i constel·lacions (a més de meteorits, cometes i altres punts de llum celestials) travessaven les òrbites. Aquest creuament d’òrbites i la situació que tenien al cel des del punt de vista dels europeus determinava, segons la creença, que certs fets esdevinguessin o no en aquell moment.

Cap al 1520, els astròlegs europeus principals van coincidir: el Sol s’alinearia el febrer del 1524 amb Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn, cosa que provocaria calamitats immenses relacionades amb la pujada de les aigües, perquè això succeïa a la constel·lació de Piscis. Segons l’astròleg del Vaticà Luca Guarico, una onada immensa, un tsunami, que diríem ara, pujaria pel Tàmesi i destruiria Londres, el dia 1 de febrer. La gent s’ho va prendre molt seriosament i, setmanes abans de la data, van començar a abandonar la capital. El centre va quedar pràcticament buit d’habitants. Els més rics i poderosos van marxar a instal·lar-se a les seves cases de camp, mentre que els pobres van dormir al ras o en tendals improvisats tan lluny com van poder traslladar-se amb la família. Unes vint mil persones, segons càlculs de l’època, van marxar de la ciutat.

Astròlegs, en perill
Quan l’onada no va arribar, la gent es va girar contra els astròlegs. Tots els de la professió que eren anglesos van acusar immediatament Guarico de ser un mal astròleg i d’haver-los enganyat. D’altres, com Johannes Stöffler, de la Universitat de Tübingen (Alemanya), van dir que l’error era el dia: el diluvi seria el dia 24. El senyor de la zona, el comte Von Iggelheim, va fer construir una immensa arca de Noè, que va avarar al Rin. El dia 23, una multitud va assaltar l’arca, va malferir el comte i va pujar a la barca. Òbviament, l’endemà no va passar res i el comte va morir a causa de les ferides. Potser a causa de la poca fe de la gent, els astres els van castigar i, tant a Anglaterra com al sud d’Alemanya, va ser un any en què no va caure ni una gota.