El 19 de setembre de 1991, els excursionistes alemanys Helmut i Erika Simon feien via cap a un refugi de les muntanyes alpines d'Ötztal, en una zona del Tirol del Sud situada entre Àustria i Hongria, quan van abandonar el sender per acostar-se al naixement d'un rierol alimentat pel desglaç del front d'una glacera. Va ser llavors que es van trobar davant d'ells una figura humana que semblava lluitar per sortir de la massa de glaç. Era Ötzi, batejat posteriorment amb aquest nom pels cims de l'indret on havia estat trobat. Un cop s'informà la policia austríaca, aquesta hi envià un equip de rescat que, pensant en un alpinista mort, va començar l'extracció amb un martell pneumàtic. Tres dies després, el cos sortia cap a la ciutat d'Innsbruck, on els forenses tenien la primera sorpresa. El mort tenia 5.300 anys. La datació amb el carboni 14 no enganyava.

Era evident que s'havia fet una gran troballa. La mòmia d'algú que, per l'edat de pedra, havia caigut en la glacera amb totes les seves pertinences quan intentava arribar al pas de Tisenjonch, i que el gel havia conservat en un estat més que acceptable fins als nostres dies.

Els objectes detectats durant l'extracció
El primer que calia fer era recollir els objectes detectats durant l'extracció i aquells que s'haguessin escapat de l'atenció de l'equip de rescat. La llista acabà essent llarga. Una destral amb el tallant de coure. Una bossa de pell amb fletxes. Un arc a mig construir. Un ganivet. Un recipient de fusta, cilíndric, petit i allargassat. Un segon atuell, també rodó, més gran. Una colla de fustes soltes que semblaven restes d'un cistell. I un poti-poti de parracs que haurien estat la roba d'Ötzi, entre els quals hi havia una gorra i uns mocassins de pell. Tot un aixovar.

El ganivet amb punta de pedra que en el moment de morir Ötzi sostenia en la mà dreta

Els estudis del cadàver
Paral·lelament, començaren els estudis del cadàver. Els ossos permetien dir que aquell home de metre seixanta tenia, en morir, uns 45 anys, edat força avançada per l'esperança de vida d'aquells temps. L'estudi del pol·len de flors que tenia el glaç que l'envoltava fixava la mort a la tardor. Les plantes que l'havien alliberat floreixen en aquella estació. També es va poder saber que tenia els ulls i els cabells foscos i que pesava uns 50 quilos.

Les primeres teories
Immediatament, juntament amb les primeres constatacions científiques, van arribar les primeres teories derivades de les fotos. La posició bocaterrosa del mort en el glaç i el braç esquerre com si volgués agafar la destral deixada al costat suggerien una persona que, esgotada per l'esforç de lluitar contra una tempesta de tardor i, per tant, inesperada, s'hauria arrecerat en un clot del terreny i hauria mort per congelació. Qui era Ötzi? Un pastor extraviat? Un caçador desorientat? Per esbrinar-ho, els científics van posar l'atenció en l'aixovar. Allí hi havia d'haver la solució.

L'estudi continuava aportant dades. Unes primeres radiografies mostraven costelles trencades. Calia corregir la teoria de la mort d'Ötzi? Primer s'aventurà un accident fortuït, una caiguda. L'aparent actitud bèl·lica del cadàver, amb el punyal agafat amb la mà dreta, semblava contradir-ho. Semblava més raonable pensar en un pastor que fugia d'uns atacants que, buscant arribar al pas de la muntanya, hauria mort exhaust o dessagnat; però, alerta, abans que la neu el colgués. Fet providencial que hauria evitat l'acció dels depredadors i la seva destrucció. Només una zona de la cara mostrava alguns desperfectes. Tot tornava a encaixar. L'enigma semblava resolt.

Els indicis que desmuntaven la mort accidental
Per sort, el conflicte entre Àustria i Itàlia per la possessió de la mòmia mogué les coses. Itàlia la reclamava dient que s'havia localitzat en territori seu. Els tribunals acabaren donant-li la raó. Bozen (Bolzano en italià) esdevingué la nova residència d'Ötzi. Amb un museu d'arqueologia construït bàsicament per a ell i amb un nou impuls a les investigacions. I és que certes contradiccions fruit de noves proves convidaven a reobrir el tema. Per exemple, el pol·len de l'estómac d'Ötzi, ingerit en les seves dues darreres menjades, estava quasi intacte. Per tant, fou empassat poc abans de morir. La fugida i l'esgotament, doncs, semblaven improbables. A més, no era pol·len de tardor, sinó primaveral. Alguna cosa fallava.

Una punta de fletxa clavada a l'espatlla
El més destacat d'aquesta nova recerca fou que una tanda de raigs X a què va ser sotmès mostrà que les costelles no estaven en realitat trencades, només en posició anormal. I, per si això fos poc, que tenia una punta de fletxa clavada a l'espatlla esquerra. Noves hipòtesis. Les despulles d'Ötzi haurien passat, en un moment o altre, per un període de desglaç, que n'hauria fet canviar la posició i hi hauria incorporat el pol·len de tardor que despistà inicialment els investigadors. Ötzi havia estat mort a la primavera.

Aquest fet explicaria dues coses més: l'aparent desordre d'alguns objectes que l'acompanyaven i el detall que no hagués conservat ni un pèl. La fusió del glaç hauria fet desaparèixer el pèl i l'epidermis. Però també hauria provocat que la capa de greix que tots tenim sota la pell es transformés en cera i actués com a capa protectora, salvés Ötzi de la destrucció i permetés una segona congelació sense gaires problemes. Actualment hom creu que aquest desglaç es produí cap a l'any 100 dC.

La mort, fruit d'una lluita
Per la seva banda, la fletxa modificava un altre cop la teoria sobre la mort d'Ötzi. Ferit per l'esquena, s'hauria arrencat la tija de la fletxa (ell o algun dels quatre homes que les restes de sang analitzades en armes i roba indiquen que van ser amb ell) i hauria emprès una fugida cap al cim, a la qual no hauria sobreviscut. Per tant, la seva mort era fruit d'una lluita en què ell hauria pres part activa.

Quedava el gran enigma: qui era Ötzi? I aquí, fent bo l'aforisme que diu que despullats, tots som iguals, no hi havia altre remei que recórrer a l'aixovar. Les primeres teories apuntaven a un caçador. Les armes semblaven indicar-ho. A més, els dos darrers àpats detectats en el seu tub digestiu eren bàsicament de carn. Però la capsa petita contenia dos tipus de bolets secs. Un era esca destinada a encendre foc quan les brases transportades en la segona capsa s'apaguessin. L'altra, en canvi, tenia clares propietats al·lucinògenes. Ötzi era un xaman? Un home de medicina que havia anat al bosc a buscar herbes remeieres quan fou atacat? El cistell esmicolat semblava corroborar-ho. Però hi havia més coses.

Un home amb 57 tatuatges
L'estudi del cos d'Ötzi mostrà fins a 57 tatuatges. Molts d'aquests, situats en punts del cos importants en acupuntura. Amb una coincidència més. El mateix estudi demostrava que patia greus problemes intestinals (per paràsits dels quals s'han localitzat ous i larves) i artrosi. Doncs bé, aquells tatuatges eren just en els punts que ajuden a combatre aquestes malalties. Massa casualitat, no?

Un mort especial, ben equipat
Avui, les darreres hipòtesis parlen d'un mort especial. Si més no, d'un home que reunia bona part de la tecnologia del seu temps. Des de la destral de fulla de coure, revolucionària en aquella època, fins als 18 tipus de fusta, cadascuna amb una funció concreta, que l'acompanyaven. Passant per un aixovar que incloïa una gorra de pell d'os, una capa de fibres vegetals trenades, unes robes de cuir cosides i força ajustades al cos i unes sabates de les quals ha vingut la darrera sorpresa. Inicialment, els investigadors pensaven que els bocins de fusta localitzats al seu voltant eren restes d'una motxilla en forma de panera on l'home posava les herbes recollides. La capa ho contradiu. Algú portaria una motxilla a sota o a sobre d'una capa que, a més, anava lligada amb llaços pel davant? Què eren, doncs, aquelles fustes?

La mort, fruit d'una lluita pel poder que aparentment tenia
Les especulacions apunten a unes raquetes per a la neu que complementarien les revolucionàries sabates d'Ötzi. Amb sola de pell d'os, més resistent, i pell de cérvol per a la resta. Amb un folre d'herbes retingudes al voltant del peu per una xarxa de cordes i que feia de mitjó. I tot això completat amb un enreixat de fustes lligades amb què hauria pogut caminar per la neu sense cap problema. La pregunta és: podia tenir tot això un home corrent del neolític? Si no collia herbes, què hi feia, allí? Potser per això, els indicis apunten que la mort va ser fruit d'una lluita pel poder que aparentment tenia. Els rivals, aprofitant la solitud de la muntanya, l'haurien mort. Fins on creiem saber, tot sembla indicar una conspiració. Un crim de fa cinc mil tres-cents anys.