Prehistòria

Pau, un català de fa 12 milions d'anys

'Pierolapithecus catalaunicus', o senzillament Pau, és el primat antropomorf més antic descobert a Catalunya i una peça clau per comprendre l’origen dels humans

Joan Esculies
4 de desembre de 2018
1 Qui era en Pau?
Dibuix del ‘Pierolapithecus’ que va publicar la revista nord-americana ‘Science’ quan es va fer pública la troballa internacionalment
Dibuix del ‘Pierolapithecus’ que va publicar la revista nord-americana ‘Science’ quan es va fer pública la troballa internacionalment

Des del moment de la seva descoberta, el 4 de desembre del 2002, els paleontòlegs van tenir indicis que la troballa del jaciment del barranc de Can Vila, als Hostalets de Pierola (l'Anoia), corresponia a un gènere nou. Aviat va veure’s que la seva importància anava més enllà i que el 'Pierolapithecus' era un descobriment clau per aclarir l’origen de la família dels homínids, a la qual pertanyem els humans.

Durant l’any següent a la descoberta, les excavacions van proporcionar 83 ossos de l’esquelet del mateix individu, que, entre d’altres, inclouen la cara, amb el maxil·lar i les dents. Les dimensions de les canines confirmen que era un mascle. També hi va aparèixer part de la clavícula dreta; dues costelles completes i fragments diversos; tres vèrtebres; dos fragments de pelvis, i nombrosos ossos de les mans i els peus (ossos del canell i el turmell, metacarpians, metatarsians i falanges). El novembre del 2004, després d’haver estudiat totes les seves restes a fons, en Pau es va donar a conèixer davant tota la comunitat científica internacional.

Un metre d'altura i menys de 40 quilos de pes
En Pau pesava menys de 40 quilos i rondava el metre d’altura. S’alimentava més de fruits que no pas de fulles. Tot i no ser bípede com els humans, ja adoptava una postura erecta quan s’enfilava pels arbres, com demostren les seves vèrtebres, costelles i clavícula. I és que els antropomorfs actuals (orangutans, ximpanzés, goril·les) tenen un esquelet que els permet de moure’s pels arbres, enfilant-se o penjant-se de les branques amb el cos vertical. Això els distingeix de les mones, que solen moure’s amb la columna vertebral, més llarga i flexible, en posició horitzontal, com un gat o un gos. L’estudi del canell confirma que en Pau podia grimpar verticalment de manera força eficient, mentre que els dits, en canvi, mostren que, a diferència dels antropomorfs actuals, no devia penjar-se de les branques gaire sovint. Més aviat, de vegades en Pau encara es movia de manera horitzontal de quatre grapes, aferrant-se molt fort a les branques amb mans i peus.

Malauradament, la caixa craniana, el lloc on s’allotja el cervell, no es va conservar, i per tant no podem saber si en Pau era tan intel·ligent com els antropomorfs actuals o més similar a les mones pel que fa a capacitats cognitives. La morfologia del musell, en tot cas, ja és similar als actuals homínids, indicant que en Pau és el gran antropomorf fòssil conegut que més s’assembla al darrer ancestre comú d’aquest grup. En qualsevol cas, no podrem saber mai, però, si en Pau és un ancestre directe o un cosí proper, però indubtablement il·lustra una etapa clau de la nostra pròpia evolució, en la qual la postura erecta, que posteriorment permetria l’aparició d’altres comportaments propis de l’espècie, com la suspensió i el bipedisme, apareix per primera vegada en el registre fòssil.

dibuixPau

2 Per què Pau?
Reproducció d’un adult i una cria de ‘Paus’ feta a partir de les restes trobades el 4 de desembre del 2002 al barranc de Can Vila, a l’abocador
Reproducció d’un adult i una cria de ‘Paus’ feta a partir de les restes trobades el 4 de desembre del 2002 al barranc de Can Vila, a l’abocador

És habitual que els paleoprimatòlegs bategin els fòssils més espectaculars amb un nom que els apropi al públic. L'esquelet d''Oreopithecus' descobert el 1958 a Itàlia s'anomena 'Sandrone' i l'esquelet d''Hispanopithecus' de Can Llobateres, a Sabadell, s'anomena 'Jordi'. L'exemple més famós, però, és l'esquelet d''Australopithecus afarensis', descobert el 1974 a Etiòpia per Donald Johanson, i anomenat 'Lucy' perquè durant la celebració del descobriment sonava la cançó de The Beatles 'Lucy in the sky with diamonds'. El nom de 'Pau' se li acudí al periodista de 'La Vanguardia' Josep Corbella, ja que la presentació pública del 'Pierolapithecus' coincidí amb els actes de repulsa a la guerra de l'Iraq.

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto