Què hem de veure a les pintures de la roca dels Moros del Cogul?
Us expliquem el que representen les figures i les escenes més importants que es troben a aquest jaciment, unes pintures que són un dels millors exemples d'art rupestre llevantí
L'any 1908, una troballa al municipi del Cogul (les Garrigues) va permetre conèixer una nova tradició d'art rupestre desconeguda fins aquell moment, el que es va conèixer com a art llevantí o conjunt naturalista postpaleolític, un estil d'art rupestre propi de l'art mediterrani de la península Ibèrica. En les seves representacions té les figures humanes i els animals com a principals elements iconogràfics. Us expliquem a continuació què trobareu en unes pintures rupestres a partir d'uns calcs fets, entre altres autors, per Ramon Viñas, expert en pintures rupestres i investigador de l'IPHES.

És una escena de cacera. Hi apareixen un parell de cérvols i un arquer, al costat de restes d’altres figures molt deteriorades. Són les pintures més tardanes del conjunt de la roca dels Moros, creades fa aproximadament 4.000 anys.

Una figura humana molt deformada i una cérvola, pintats fa entre 7.000 i 8.000 anys.

Amb uns cinquanta centímetres d’amplada, són les figures més grans del conjunt del jaciment del Cogul. Hi distingim tres braus associats a diverses figures humanes molt degradades. Van ser pintats ara fa uns 10.000 anys i repintats fa entre 6.000 i 8.000 anys.

Dues cabres mascles amb les banyes molt llargues i en actitud de carrera. La seva antiguitat és d’entre 7.000 o 8.000 anys.

Escena de cacera. Un individu amb el cos cobert d’ornaments i amb un grapat de fletxes s’enfronta a un animal que podria representar un senglar. Es va pintar fa uns 5.000 anys.

Figures d’animals, principalment cèrvids, fetes per diferents autors fa entre 7.000 i 8.000 anys. Al centre hi destaca un cérvol mascle envoltat de femelles.

Aquesta és l’escena més simbòlica de la roca dels Moros. Un grup de dones envolta un home petit amb un sexe molt gran. Fa entre 5.000 i 7.000 anys que es va pintar i es creu que es tracta d’una representació de la fecunditat.
Comentaris