L'any 1410 va morir, sense descendència, el darrer rei del Casal de Barcelona, Martí l’Humà. Començava una batalla per la successió que ben aviat va quedar reduïda a dos únics candidats: el comte Jaume II d’Urgell i Ferran d’Antequera, de la dinastia dels Trastàmara. Tot i que el balaguerí havia arribat a ser lloctinent de Catalunya, no va saber jugar bé les seves cartes i Ferran va ser nomenat rei al compromís de Casp. Era l’any 1412. Per primera vegada, el rei de la Corona d’Aragó seria un castellà. Jaume II es va aixecar en armes contra Ferran al crit llegendari d’“O rei, o res!”.

Continència fatal
El d’Antequera va sufocar la revolta. Va fer enderrocar el castell Formós de Balaguer, va malvendre totes les propietats i títols de la família i va empresonar el comte de per vida. Un avís a navegants. El 5 de setembre de 1414 era coronat rei a Saragossa. Tot semblava anar-li de cara, però el 13 de març de 1416 la comitiva reial va haver d’aturar-se al camí ral, a l’altura d’Igualada. El rei, que encara no havia fet els 36 anys, no es trobava bé. Patia un terrible còlic nefrític que va empitjorar. Les cròniques deixen constància que el monarca va estar cinquanta hores sense poder orinar. Finalment, el 2 d’abril va morir al número 37 del carrer Nou de la capital de l’Anoia.