El sacerdot jesuïta John Gerard va protegir i amagar catòlics durant la persecució d'aquests en l'Anglaterra del segle XVI, motiu pel qual va ser capturat el 1594. Tres anys més tard el van traslladar a la temible Torre de Londres, on va ser torturat. Allà va aconseguir que el guardià de la cel·la li donés taronges, un paper per embolicar els seus rosaris i creus, una ploma per utilitzar-la [així ho va justificar] com a escuradents i el permís per escriure unes línies als seus seguidors demanant que resessin per ell. El que no podia imaginar el carceller és que Gerard havia escrit un missatge ocult demanant als seus companys que es comuniquessin amb ell de la mateixa manera. Així va ser com va poder planificar la seva fuga, que va tenir lloc sis mesos després d'haver aconseguit el material. El sacerdot va esquivar els guardians i va saltar el fossat, a l'altra banda del qual l'esperava un bot, amb la corda que van aconseguir fer-li arribar, després d'uns quants intents, els companys que havien anat a rescatar-lo.

La fugida de la presó de Libby (Virginia, els Estats Units) el 1864 va ser recordada, com a mínim, com una de les més insalubres de la història. En el context de la guerra de Secessió, un centenar de soldats unionistes presoners van cavar un passadís sota el terra del recinte fins a un camp de tabac proper. El soterrani de la presó era cobert de palla i molt proper als paràsits i insectes, fet que va facilitar que els guàrdies hi restessin el mínim temps possible i que els presoners poguessin amagar la terra de l'excavació sense aixecar sospites. Cent nou soldats van travessar el conducte després de 17 dies de treball la nit del 9 al 10 de febrer de 1864. 'L'infern de les rates' va ser el malnom d'aquest recinte, on els interns van testimoniar un aire nauseabund o un fred mortal. Les rates també van ser presents la nit de l'obscura fuga, passant al costat dels excavadors fugitius. Fins a 48 soldats van ser capturats i dos van morir en el riu James. Els 59 restants van aconseguir la llibertat.

De la Model podríem destacar-ne unes quantes, com la d''Els forners' de 1983, però ens quedem amb la de desembre de 1933, en què 59 presos es van escapar per les clavegueres.

Va ser a la cel·la 184, la que ocupava Alejo Mas Vidal, detingut per col·locació d'explosius, on es va localitzar un forat de 500 m de profunditat per 50 cm d'amplada que havia excavat ell mateix, segons confessaria més tard. La cel·la era a la planta baixa i el forat connectava amb les clavegueres. Per allà van sortir 59 presos, aprofitant l'hora del pati. Molts d'ells estaven processats per atracament, assassinat i robatori a mà armada. Molts dels presos van ser detinguts quan sortien de les clavegueres, la majoria d'ells a prop de l'Institut Frenopàtic de les Corts. A un quilòmetre del centre una parella de Guàrdies Civils havia observat que una dona deixava anar per una tapa de claveguera un fil, del qual penjava una pedra i una nota escrita en caràcters grans en què es podia llegir: "Per aquí és la sortida".

La creativitat va treure l'atracador de bancs John Dillinger de la presó de màxima seguretat de Lake County (Illinois) el 1934. El recinte va estar vigilat per nombrosos efectius de policies i de la Guàrdia Nacional, però el presoner va amenaçar amb una pistola per assegurar-se la sortida. Es creu que els policies, que ja coneixien un atac amb arma a guàrdies en la presó de Lima (Ohio), van evitar la resistència i ell es va escapar amb el cotxe del xèrif. El que van saber més tard va ser que aquella pistola va ser modelada per Dillinger amb una pastilla de sabó -o fusta tenyida, segons altres versions. La fuga amb el cotxe robat va alertar l'FBI, que el va disparar fins a la mort a la sortida d'un cinema. Tot i això, altres fonts van assegurar que aquell mort no era l'atracador de bancs fugitiu.

Els condemnats per robatori de bancs Frank Morris i John i Clarence Anglin van protagonitzar la meticulosa fugida de la presó d'Alcatraz (San Francisco) l'any 1962. Els interns van allargar les parets del conducte de ventilació de les cel·les amb culleres i, després de mesos de treball, van aconseguir arrossegar-se pel túnel fins al final del conducte i van accedir al terrat per un forat connectat amb l'exterior (es creu que una xemeneia). Els tres presos van fugir de l'illa amb una barca fabricada amb trossos de fusta i impermeables. Per simular que dormien i donar treva al pla, van deixar tres ninots fabricats amb pasta de sabó i cabells que van trobar en la barberia. Els ninots van ser trobats l'endemà; ells no van arribar a aparèixer mai. La fuga va inspirar la pel·lícula 'Escape from Alcatraz', de Don Siegel, i ha estat evocada en les fugides d'El Chapo, el narcotraficant mexicà que el 2015 es va escapar de la presó de màxima de seguretat d'El Altiplano (Mèxic) per un túnel de 1.500 metres.

El francès Pascal Payet es va escapar de presó dues vegades, i les dues en helicòpter. El reu va ser condemnat a trenta anys de privació de llibertat al penal de Luynes el 1999, però el càstig es va interrompre quan un col·laborador de l'exterior va treure Payet i un company amb aquest vehicle el 2001. La presó d'alta seguretat de Grasse va acollir la segona fugida de l'intern el 2007: tres socis van segrestar un helicòpter a Cannes i van fer pujar-hi Payet mitja hora més tard, després d'haver-lo tret de la cel·la amb una llança tèrmica. Per cert, entre les dues fugides, ell mateix va acudir a alliberar tres homes, entre aquests el company amb qui es va escapar el 2001, que havia estat capturat poc després d'aquella operació. Endevineu amb quin vehicle...? Es diu que Payet compleix condemna en lloc desconegut actualment, tot i l'operació de cirurgia que es va fer per no ser reconegut.

El mestre de ioga Choi Gap-bok va saber molt bé com usar les habilitats d'aquesta pràctica per evitar complir la condemna per robatori a la ciutat de Daegu el setembre de 2012. La cel·la d'aïllament on molts haurien perdut l'esperança va oferir encara una possibilitat al mestre: la ranura per on entrava la safata del menjar (podeu veure la imatge en aquest article). El rectangle de 15 x 45 cm va ser suficient perquè Gap-bok hi passés després d'untar-se amb alguna substància llefiscosa, segurament oli. En poc més de 30 segons va ser fora d'aquella habitació, on va deixar uns coixins per simular que encara hi dormia. Els que realment van estar adormits van ser els guàrdies, fet que va facilitar que el presoner fugís del recinte després de l'acrobàcia.