Potser el millor de la història, així en general i en abstracte, és que no hi ha una sola manera d’explicar-la. El millor del cinema és que és capaç de fer bona aquesta virtut potser com ningú sap fer-ho. Així, el conflicte racial a l’Amèrica dels anys seixanta se’ns ha explicat de moltes maneres, amb registres i enfocaments variadíssims. Des dels relats més canònics (Malcolm X) fins als més inesperats (Detroit), la llista seria poc menys que interminable. 

Quin gust que ara Green Book ens ho expliqui a la seva manera, regirant i rebuscant en personatges reals, la història d’un gran músic negre i el xofer que el va conduir per mig país. La seva descoberta mútua com a persones va paral·lela a la descoberta de l’espectador d’un cas en realitat fascinant i a la descoberta i descripció d’un país corcat pels prejudicis, el racisme i el classisme més tinyós. Amb habilitat i gran olfacte comercial, Peter Farrelly —sí, un dels dos germans a qui devem Dos ximples molt ximples i Algo pasa con Mary— oficia una feel good movie de llibre, amb dos actors 100% convincents i tones de bones intencions. Se li veu el llautó d’una hora lluny però no molesta, inclús emociona en alguns passatges, sap encomanar el gust per la música i per l’humanisme que porta adherida. Clàssica, previsible, agradable; cap adjectiu que li posem resultarà altisonant. Sostingut, més aviat, com els acords que brollen d’un piano ben afinat.

US AGRADARÀ SI... voleu una espècie de posada al dia de Tot passejant Miss Daisy però a la inversa. Convincent, agradable, simpàtica. Amb espurnes doloroses.

Creador: Peter Farrelly 
Repartiment: Viggo Mortensen, Mahershala Ali, Iqbal Theba, Linda Cardellini
Es pot veure a: Amazon