Subscriu-t'hi
La història a casa

La cançó del dia: 'Anna (El negro zumbón)'

Al butlletí 'La història a casa' també us recomanem música. Escolteu-la aquí, cançó a cançó o totes seguides amb la nostra 'playlist'

Caterina Úbeda
17 de març de 2020

La cançó de divendres, 10 d'abril: 'Anna (El negro zumbón)', de Pink Martini
Avui toca ballar i ho fem amb aquesta divertida interpretació que el grup del pianista Thomas M. Lauderdale va fer de la cançó italiana que va popularitzar l'actriu Silvana Mangano a la pel·lícula Anna, el 1951. Si voleu continuar ballant amb els de Portland, podeu fer-ho amb Lilly, Amado Mio o Let's Never Stop Falling in Love, un títol, per cert, que sempre hauria de ser realitat.


La cançó de dijous, 9 d'abril: 'Em trenco', d'Eduard Canimas
Una mostra de la poesia feta música del cantautor de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa). D'ell, Natxo Tarrés, líder del grup Gossos, va dir en descobrir-lo que darrere "d'aquella veu especial" s'amagava "un bohemi descarrilat que buscava consol en les paraules i la música". Hi estareu d'acord quan escolteu 'Em trenco', una de les peces del seu primer disc en solitari, Canimas i rebentes.


La cançó de dimecres, 8 d'abril: 'Amsterdam', de Jacques Brel
Avui, 8 d'abril, el cantautor belga hauria fet noranta-un anys. Ens va deixar un llegat de cançons inoblidables i immortals, dues d'una bellesa i una força extrema, 'Ne me quitte pas' i 'Le Plat Pays' (el seu, Bèlgica). Va posar música a la ironia amb 'Le moribond', sobre un malalt que al llit de mort té l'esposa i l'amant d'aquesta; a la crítica amb 'Les flamingands', un retret musicat als companys del nord que no va ser ben rebuda a Flandes (Nazis durant les guerres / I catòlics entre ells / Oscil·leu incessantment / Entre el fusell al missal) i als retrats grotescs amb 'Les Bourgeois' ('Els burgesos'), dels quals va escriure "sont comme les cochons" (són com porcs).

'Amsterdam' és d'una cruesa, d'una bellesa i d'una tristesa corprenedores, un retrat escruixidor dels mariners que es reuneixen al port de la ciutat holandesa, una lletra –com pràcticament les de totes les seves cançons– en la qual no hi ha redundàncies ni paraules que sobrin i amb una música que puja d'intensitat a la vegada que augmenta la ferotgia de la història. Escolteu-la les vegades que calguin, sentiu la tristesa de les notes del piano, la desesperació del final, traduïu-vos, si cal, la lletra i, després, escolteu la versió que en va fer David Bowie i aquest 'Hexagone' que Radio 3 va dedicar a un cantautor infinit, un dels millors de la història.



La cançó de dimarts, 7 d'abril: 'La foule', de Terez Montcalm
Primer se senten passes: algú puja unes escales, després camina i respira, agafa una guitarra i comença la música. Llavors se sent la veu trencada de Térez Montcalm, l'autora d'aquesta gran versió del tema d'Édith Piaff. No us quedeu aquí: busqueu i escolteu qualsevol àlbum d'aquesta guitarrista i vocalista de jazz.


 

La cançó de dilluns, 6 d'abril: 'Homenatge a Teresa', d'Ovidi Montllor
El cantautor d'Alcoi (País Valencià) recorda en aquesta peça una indigent que va morir quan ell tenia deu anys, una dona que va embogir durant un bombardeig i que descobria als xiquets secrets i els donava, en paraules de Montllor, "lliçons d'anatomia". Amb ella, un bon grapat de nens van descobrir que els reis de l'Orient, els llops i els esperits no existien. Casualment, les restes de la Teresa i de Montllor (mort el 10 de març de 1995) reposen les unes al costat de les altres, ja que l'Ajuntament d'Alcoi va fer construir un panteó d'alcoians il·lustres que està situat just a sobre de l'ossari on van ser traslladades les despulles de la protagonista de la cançó. Si en voleu més, escolteu aquesta playlist que vam dedicar al cantautor valencià.


La cançó de diumenge, 5 d'abril: 'Al alba', de Luis Eduardo Aute
Avui recordem el cantautor, mort ahir als 76 anys, un pintor que va acabar sent músic i veu de la Transició. Fill de pare català i mare filipina (va néixer a Manila el 1943), Aute va transgredir la moral franquista amb Espuma (1975), un àlbum del qual ens quedem amb el single, Anda; ens va transmetre el seu amor pel cinema (recordeu el "James Dean tiraba piedras a una casa blanca, entonces te besé", de Las cuatro y diez?) i ens va deixar peces inoblidables com De Paso, Una de dos, Sin tu latido, Siento que te estoy perdiendo o Al alba, que Aute va compondre els dies previs a les que serien les últimes execucions franquistes, el setembre de 1975, a tres militants del FRAP i dos militants d'ETA. Una cançó de ràbia i esperança que es va convertir en un himne.


La cançó de dissabte, 4 d'abril: 'Sodade', de Cesária Évora
Li deien 'la diva dels peus descalços' perquè així solia aparèixer als escenaris: amb els peus nus, un gest amb què recordava el temps en què els colonitzadors portuguesos prohibien que els capverdians que no podien comprar-se unes sabates caminessin per la vorera. També li deien 'la reina de la morna', aquell gènere musical de Cap Verd, el país que la va veure néixer i morir i del qual va ser la gran ambaixadora. 

La cançó de divendres, 3 d'abril: 'Hymne à l'amour', d'Édith Piaf
Si parlem d'amor, i de l'amor en majúscules, hem de parlar d'Édith Piaf i de Jacques Brel. L'amor, en aquesta cançó, va néixer del dolor, de l'esquinçament que li va provocar a la diva de la cançó francesa la mort sobtada del seu estimat, el boxejador Marcel Cerdan, que va traspassar en un accident d'avió. Una mort que Piaf va poder suportar amb molta morfina. Qui no va suportar aquesta història d'amor va ser la censura franquista, que va prohibir que sonés la cançó a Radio Nacional Española.


La cançó de dijous, 2 d'abril: 'El món', de Jimmy Fontana
Qui li devia fer classes de fonètica catalana? L'italià Enrico Sbriccoli, més conegut com Jimmy Fontana, va cantar en català el seu primer gran èxit, Il mondo (1965), que portava arranjaments d’Ennio Morricone. 

La cançó de dimecres, 1 d'abril: 'La noche inventada', de Family
Com va dir Nando Cruz a RockdeluxUn soplo en el corazón és "un dels discos més bells de tot el pop espanyol". El periodista musical ho va escriure el 1994, any en què es va publicar l'àlbum de Family, un disc únic que, malauradament, no va tenir continuïtat. Heu d'escoltar-lo sencer i llegir la crítica. I aturar-vos a escoltar, com si llegíssiu, totes les cançons de Javier Aramburu i Iñaki Gametxogoikoetxea i a visualitzar-les en imatges, especialment 'La noche inventada'. Després escolteu 'Dame estrellas o limones' i digueu-nos, si és que en sou capaços, amb quina de les dues cançons us quedaríeu.



La cançó de dimarts, 31 de març: 'El bandoler', de Lluís Llach
Llach va escriure aquest tema el 1967, estant exiliat a París. El cantautor de Girona en té molts d'històrics, però aquesta és una peça doblement històrica, ja que Llach s'endinsa en la vida i es posa en la pell del bandoler Joan Serra. Potser ja us hi heu fixat, però aquestes cançons estan ben connectades entre si: a Granada, Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández van versionar Abril 74. L'heu d'escoltar!


La cançó de dilluns, 30 de març: 'Del Montón', de Sr. Chinarro
Si ens heu anat seguint, ja sabreu que ens agrada el binomi costumisme i surrealisme, dos ingredients de Sr. Chinarro, un grup format a Sevilla el 1990 la cara més visible del qual sempre ha estat el compositor i cantant Antonio Luque, un artista que va revolucionar l'escena independent espanyola. Ens quedem amb Del Montón, tot i que ens n'agraden moltes, com El lejano oeste, més narrativa.


La cançó de diumenge, 29 de març: 'Papa, jo vull ser torero', d'Albert Pla
També hauríem posat La sequia o L'home que ens roba les nòvies; totes tres del primer disc del cantautor de Sabadell, un disc amb lletres no aptes per a pells fines cantades amb veu de bon nen. A Granada, Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández li van retre un homenatge amb Albert, una cançó feta a partir d'aquell primer i ja emblemàtic àlbum.


La cançó de dissabte, 28 de març: 'Au revoir mon amour', de Dominique A
De totes les definicions que s'han fet de la música del cantautor francès ens quedem amb la que pensem que s'hi adiu més, neochanson clàssica. Tenint en compte això, evidentment havíem de triar una de les peces que més recorda a la chanson française, la commovedora Au revoir mon amour.

La cançó de divendres, 27 de març: 'Dona estrangera', de Manel
L'any 2008, els Manel van fer història. El seu àlbum de debut, Els millors professors europeus, va marcar, "un abans i un després en l'escena musical catalana", com van escriure els companys de Mondo Sonoro. Ells mateixos el van escollir com el setè millor àlbum de pop-rock d'aquell 2008; Rockdelux, com el tercer millor i, Enderrock, com el millor disc de pop-rock. No entrarem en el debat de si es van repetir en excés en els discs que van venir després, però sí que us deixem amb el videoclip d'una de les cançons d'aquell disc, Dona estrangera, una història d'amor amb mitologia, elefants i platges de la Segona Guerra Mundial. Al videoclip, que va guanyar un premi al festival Cinemad’08, els membres del grup hi apareixen fent un cameo.


La cançó de dijous, 26 de març: 'Passe em casa', de Tribalistas
A 'La cançó del dia' encara no havíem viatjat al Brasil. Ho fem amb Tribalistas, el trio format per Marisa Monte, Arnaldo Antunes i Carlinhos Brown. L'àlbum va ser enregistrat a Rio de Janeiro l'abril de 2002 i va batre rècords només sortir (al país sud-americà aquell mateix any i a la resta del món el 2003), amb tres milions de còpies venudes i 5 Grammy's llatins el 2003.


La cançó de dimecres, 25 de març: 'Veles e vents', de Raimon
L'any 1989, el cantautor de Xàtiva va treure l'àlbum Raimon canta Ausiàs March, amb deu poemes musicats del poeta valencià. Hem triat l'últim, Veles e vents, un poema d'amor amb patiment, por de la mort i incertesa. Com que és una versió reduïda, us convidem a llegir el poema sencer. De vídeos hem triat un fragment d'un dels dotze concerts de comiat que l'autor d'Al vent va fer al Palau de la Música el maig de 2017. Llavors, li vam dedicar una peça de comiat, amb llista de reproducció inclosa. Podeu escoltar-la aquí.



La cançó de dimarts, 24 de març: 'Hang down your head', de Tom Waits
Una història de ruptura convertida en balada romàntica i cantada pel senyor de la veu rogallosa, Tom Waits, que la va incloure al disc Rain Dogs (1985), un àlbum de lletres surrealistes i instrumentacions experimentals que heu d'escoltar.


La cançó de dilluns 23 de març: 'Pequeño vals vienés', de Sílvia Pérez Cruz
És el Take this waltz de Leonard Cohen amb la veu de Sílvia Pérez Cruz i la guitarra Raül Fernández, que es van unir per fer un disc de versions, Granada, que, segons els de Rockdelux "va fer història". La cançó de Cohen, interpretada per la cantant de Palafrugell esquinça l'ànima.

La cançó de diumenge 22 de març: 'Down On the Corner', de Creedence Clearwater Revival
És molt difícil triar una cançó de la mítica banda de John Fogerty, un grup que només va durar sis anys i que ha exercit una gran influència en el món del rock. Ens hem quedat amb aquesta que parla d'un grup de música fictici, Willie and the Poor Boys, però ens ha costat deixar de banda altres clàssics com Lodi, The Midnight Special, Bad Moon Rising o Who'll Stop Rain, Proud Mary, I Heard It Through The Grapevine, Have You Ever See The Rain o la versió que van fer del I put a spell on you. La recomanació: escolteu-les totes!


La cançó de dissabte 21 de març: 'Tot torna a començar', de Mishima
La memòria és un naufragi, però en podem recuperar els records. Així ho deia David Carabén a la cançó que obria el disc Ordre i aventura, que va ser premi Enderrock 2010. El títol de l'àlbum ja ho transmet, però si l'escolteu tot estareu d'acord amb els Mishima: l'aventura és la vida.


La cançó de divendres 20 de març: 'I put a spell on you', de Nina Simone
Va ser la primera cançó de l'àlbum homònim de Nina Simone, que es va publicar el 1965. La cançó era de Jay Hawkins i després ha estat interpretada per molts altres cantants i bandes. De totes aquestes interpretacions ens quedem amb la de Marilyn Manson, una versió inquietant que David Lynch va incloure en la banda sonora de Lost highway


La cançó de dijous 19 de març: 'Final!', de Joan Brossa amb música de Miguel Poveda
"Rata de la més mala delinqüència/ t'esqueia una altra mort amb violència". Avui canviem de registre i us proposem aquest poema de Joan Brossa musicat per Miguel Poveda. La força interpretativa del cantaor de Badalona i les notes de l'acordió posen la pell de gallina.


La cançó de dimecres 18 de març: 'Enero en la playa', de Facto Delafé y Las Flores Azules
L'inici és un xiuxiueig lent, tota una declaració d'intencions, i d'amor, amb perdó inclòs. Escolteu-la i espereu que comenci la lletra: després, s'aturarà uns segons, però torneu a esperar, perquè les paraules tornen i encara amb més força. Perdoneu-nos l'atreviment, però (i això ho entendreu quan escolteu la cançó), també voldreu deshidratar-vos!

Si us agrada, escolteu l'àlbum sencer: El monstruo de las ramblas, l'àlbum de debut de Facto Delafé y las Flores Azules. Llàstima que, com sol passar amb els grans grups, van acabar desmembrant-se: el primer a marxar va ser Facto (Marc Barrachina) i, la segona, Las Flores Azules (Helena Miquel). 


La cançó de dimarts 17 de març: 'Calgary 88', d'Antònia Font
Us casaríeu després de guanyar una medalla d'or? Dit així, potser no, però potser us ho repensaríeu després d'escoltar la peça que ens va regalar Antònia Font a l'àlbum Lamparetes (2011), una cançó-relat amb inici, nus i desenllaç. El lletrista del grup, Joan Miquel Oliver, ja ho havia fet, això de crear cançons que eren contes, però aquí hi havia un relat lineal amb suspens, emoció i final feliç inclòs. Alegria en clau pop.


També podeu escoltar totes les cançons a la 'playlist' 'La cançó del dia' de Spotify

Subscriu-t'hi

Portada del número 217 del SÀPIENS (abril 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 217 del SÀPIENS (abril 2020)

Traficants de llibres

Descobrim la xarxa clandestina que entrava a Catalunya llibres contra la dictadura

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto