L’espionatge, aquella trampa mortal. Sí, mortal perquè és llaminer i traïdor alhora, perquè els engranatges de l’espionatge els carrega el diable i el diable és molt llest. Amb aquesta senzilla comparació amb ínfules de metàfora ens capbussem en una pel·lícula sobre la vida real de la britànica Melita Norwood, que va treballar per al KGB durant molts anys i que, segons expliquen, va evitar una catàstrofe nuclear provocada per les tensions geopolítiques durant la Segona Guerra Mundial. Història, sempre que la història compareix alguna cosa de profit s’esdevindrà. És evident que hi ha qui confia un pèl massa en aquesta regla de tres i deixa de la mà de Déu certs mecanismes que un bon narrador hauria de tenir en compte. 

Excés de confiança 
És aquest el problema fonamental d’una pel·lícula una mica anèmica i formulària, relatada amb dos temps i injectada de motius d’interès però, ai, amb deixos excessivament telefílmics i poca ambició de personalitat. Confia quasi tot el seu potencial al carisma innegable i perenne de Judi Dench, a la profunditat que sap inocular a qualsevol cosa amb el sol fet d’aparèixer en pantalla. I no n’hi ha prou. Li caldria una dosi extra d’energia, de força fílmica tant en el traç com en el guió, i sobretot més emoció, tant en el sentit emocional com en l’emocionant. És un ingredient fonamental del gènere. I una trampa mortal no confiar-hi.

AGRADARÀ A…  qui vulgui saber històries amagades sota la catifa espessa dels conflictes bèl·lics i els contenciosos polítics.

Creador: Trevor Nunn
Repartiment: Sophie Cookson, Judi Dench, Tom Hughes, Stephen Campbell Moore 
Podeu veure-la a: Filmin