Quan el cinema explica bé la història, quan ho fa amb entrega i apassionament, quan combina una documentació exhaustiva amb una gran capacitat d’entreteniment, llavors el cinema és quasi insuperable. Tots aquests vectors conflueixen amb harmonia a La noche de 12 años, la pel·lícula d’Álvaro Brechner que recrea el llarg captiveri patit per tres revolucionaris tupamaros entre el 1973 i el 1985. 

Privats de llibertat, humiliats, maltractats i silenciats per la dictadura militar uruguaiana, van sobreviure irreductibles, callats, sense baixar del burro, fidels a les seves conviccions. Un d’ells era José Mujica, molts anys després president de l’Uruguai, una personalitat política heterodoxa, libèrrima, de gran eloqüència i sentit humanista. 

Dotze anys d'infern
Resulta extraordinàriament fascinant veure la pel·lícula des de la perspectiva de l’ara i aquí, coneixent la profunditat política de Mujica, i comprendre, en fi, que el seu present i passat més immediat ve d’on ve. Ve de les presons i els forats on va estar confinat. Ve de la seva indiscutible força mental, de la superació per vèncer les temptacions de refugi en la bogeria i la desesperació. 

El tercet d’actors protagonistes (Antonio de la Torre, Chino Darín, Alfonso Tort) és senzillament admirable. Tots tres injecten encara més força i versemblança a una narració que transita com una exhalació. Dotze anys d’infern explicats amb ritme, contenció i una fantàstica capacitat per a la transmissió d’emocions a través d’imatges en moviment. Cinema i història perfectament conjuntats. Impecable. 

AGRADARÀ A…  qui vulgui saber la història de José Mujica i a qui vulgui veure un entreteniment de qualitat.

Creador: Álvaro Brechner
Repartiment: Antonio de la Torre, Chino Darín, Alfonso Tort, César Troncoso, Soledad Villamil, Sílvia Pérez Cruz, Mirella Pascual, Nidia Telles
Podeu veure-la a: Movistar