Quina agència d'espionatge va engegar un programa de control mental?
L'abril de 1953, el llavors director de la CIA, Allen Dulles, va posar en marxa un pla per aconseguir el control mental absolut d’alguns subjectes per fer-los fer el que l'agència volgués

Allen Dulles, director de la Central d’Intel·ligència dels Estats Units (CIA), va donar llum verda el 13 d’abril de 1953 a un pla secret. Es va anomenar inicialment MK-Ultra, encara que amb els anys també es va dir: pla Carxofa o projecte Ocell Blau. El pla estava pensat per aconseguir arribar a un control mental absolut d’alguns subjectes i, així, fer-los fer o no fer el que la CIA volgués. Aquest pla diabòlic —que podria haver estat creat perfectament per Ernst Stavro Blofeld o pel professor James Moriarty— implicava fer assajos amb drogues; amb estímuls radioelèctrics enviats per les emissions de televisió o de ràdio; amb tortures psicològiques que transformessin la personalitat de la víctima, i amb qualsevol cosa, fins i tot la més grotesca, que permetés tenir un control mental individual o col·lectiu. Tot podia ser ben ridícul, però el projecte va servir per refinar el sistema de tortura que fins aleshores empraven els dignes representants de la seguretat dels EUA a l’exterior.
Com que no era qüestió de començar de zero, els investigadors van partir de les proves que els nazis havien fet. Van practicar molt amb drogues tradicionals, com la mescalina, i amb els anys, amb drogues de disseny, com l’LSD. Com que no donaven l’abast amb les investigacions, van contactar amb vuitanta universitats i centres de recerca nord-americans que, a canvi de grans subvencions, van investigar sobre el control mental.
Un gran negoci
Entre moltes altres coses, van treballar amb substàncies que havien de causar amnèsia conjuntural o permanent; drogues que produïen trastorns mentals; condiments que provocarien a grans masses de població un atordiment i un cansament anormals, etc. Amb el temps, es van anar filtrant les investigacions i, enmig de la paranoia de la guerra freda, a desenes de novel·les, pel·lícules i fins i tot jocs infantils van sortir algunes de les fabulacions dels investigadors de l’MK-Ultra. El 1975 es va decidir clausurar el projecte, que només havia servit perquè molta gent es fes rica a costa d’investigar coses estúpides.
Comentaris