Subscriu-t'hi
La història a casa

El primer 'puzle' de la història

El 1767, el gravador anglès John Spilsbury va agafar un mapa que mostrava els regnes del Vell Continent i en va retallar les siluetes. Us en mostrem la imatge i us expliquem com va néixer l'invent

Xavier Duran

L'autor: John Spilsbury
John Spilsbury era un gravador anglès que havia estat aprenent de Thomas Jefferys, cartògraf reial de Jordi III. El 1767, quan tenia 28 anys, Spilsbury va agafar un mapa que mostrava "Europa amb els seus regnes", el va enganxar a una fusta i va començar a retallar les siluetes dels diversos països sobirans. El va anomenar amb la paraula 'puzzle', que inicialment significava ‘confús' o ‘perplex' i que des de mitjan segle XVII també s'utilitzava per anomenar alguns jocs pensats per comprovar l'enginy d'una persona.

L'èxit de l'invent
Una mica perplex es devia quedar Spilsbury quan va veure l'èxit del seu invent. L'havia dissenyat perquè els nens aprenguessin geografia tot jugant. Aviat va crear-ne set versions noves: el món sencer, Àsia, Àfrica, Amèrica, Anglaterra i Gal·les junts, Irlanda i Escòcia.

La paraula 'trencaclosques'
Cap a l'any 1911 va aparèixer en català la paraula 'trencaclosques' per designar els puzles, nom que amb una sola zeta també és correcte. Una mica abans havien sorgit els puzles fets sobre cartró gruixut. També es va veure que la geografia tenia els seus límits per interessar al públic i que també es podien fer puzles amb dibuixos, quadres o fotografies. També es va pensar a complicar-ne la resolució fent-ne de centenars de peces. Avui, 'puzle' o 'trencaclosques' també s'utilitzen per designar problemes complexos, com ara intentar endevinar quantes peces hauria de retallar Spilsbury si d'aquí uns anys tornés a basar el seu invent en un mapa d'Europa de països independents.

La imatge
Si feu clic sobre l'opció de visualitzar a pantalla completa i després utilitzeu el zoom (icona de lupa), podreu veure cadascuna de les peces. És una imatge que es conserva a la British Library.

 

Subscriu-t'hi

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto