“Hi ha massa vida a la meva escultura”, frase lapidària, contundent, profunda. La pronuncia Vincent Lindon cap a la meitat del metratge de Rodin, l’interessant biopic del gran escultor francès que arriba a la cartellera cinematogràfica aquest estiu. L’experimentat, menys conegut i valorat del que es mereix Jacques Doillon signa aquesta pel·lícula d’intenció hagiogràfica, per glossar la genialitat d'un artista tan important, però que no s’estalvia una mirada incòmoda a l'hora de retratar, per exemple, la relació que mantenia amb les dones amb qui convivia i amb les muses que li servien de model i inspiració. En especial, i tant, amb Camille Claudel, la més famosa i rellevant de totes. 

La cal·ligrafia del film s’endinsa en l’aspresa del tracte que Rodin els dispensava, els rampells masclistes i la personalitat turmentada. El film transita igualment per moltes altres esferes d’interès. Des de la complicada relació de l’escultor amb l'oficialitat artística francesa, que li negava l’estatus de gran creador, la convivència –en alguns casos amistat– amb la irrepetible generació dels pintors impressionistes i, això sí, el precoç reconeixement de ser el primer escultor que va donar rellevància a la sexualitat de la dona, mai més “un animal emmordassat”. Doillon ha pensat i executat un film intens i existencial, interessantíssim en el seu afany contemplatiu i menys interessant quan decideix elaborar cerebralment les seves tesis psicoanalítiques.

AGRADARÀ A… tothom que vulgui enriquir el coneixement sobre Auguste Rodin i a qui vulgui saber detalls de la seva vida amorosa i creativa.

Creador: Jacques Doillon
Repartiment:  Vincent Lindon, Izïa Higelin, Séverine Caneele 
Podeu veure-la a: Filmin