Quan, arribada la Segona República, aquesta pedagoga de llarga trajectòria va rebre la proposta de dirigir el projecte escolar Milà i Fontanals, va decidir-se per un lema curiós: “Perdre temps per guanyar-ne”. Així explicava Rosa Sensat el seu convenciment que fer una escola pública, democràtica i de qualitat requeria temps i deteniment, un procés rigorós d’experimentació i una acurada formació dels mestres. A poc a poc i bona lletra.

L’Escola del Bosc
Aleshores, a tocar de la seixantena, la mestra havia tingut temps de sobres per posar en pràctica els seus innovadors principis pedagògics. Amb tan sols 15 anys ja era mestra de parvulari al Masnou, després d’haver estudiat Magisteri a Barcelona i a Madrid, i d’allà va passar a ensenyar a diverses escoles de Girona, Madrid i Barcelona.

Les seves inquietuds la portarien a tastar els nous corrents educatius que es coïen a Bèlgica, Suïssa i Alemanya. De tornada a Barcelona, va defensar fermament la necessitat d’una nova escola com a motor del canvi i la renovació cultural a Catalunya. Aquesta reivindicació la va portar, el 1914, a dirigir la nova Escola Municipal del Bosc, impulsada per la Mancomunitat i instal·lada al parc de Montjuïc. Adscrita a les idees de l’Escola Nova, era el primer centre que impartia la majoria de classes a l’aire lliure i basava els seus mètodes en el contacte amb la natura per despertar els interessos i les inquietuds dels infants i en l’aprenentatge actiu i estimulant a través del joc i l’activitat física.

Estudis per a tots
Durant els gairebé 20 anys al capdavant de l’Escola del Bosc encara va tenir temps per impartir cursos als Estudis Normals de la Mancomunitat, a les Escoles d’Estiu i a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, per al qual el 1921 va dissenyar un pla d’estudis dirigit a la dona treballadora. El 1931 va acceptar dirigir l’Escola Milà i Fontanals, càrrec que va exercir fins al 1939, quan va ser depurada pel règim franquista i apartada de les seves funcions. Sensat va plasmar el dia a dia de l’Escola del Bosc als seus diaris, que es poden consultar (amb molts altres materials del seu fons històric, en aquest enllaç).