Si cerqueu a Netflix trobareu, amagada en el catàleg, una sèrie dedicada a la figura de Simón Bolívar, el líder que va ser clau en el moviment d’emancipació americana de l’Imperi espanyol. La sèrie el presenta com un heroi i és una celebració de les seves gestes i alhora un retrat de la seva vida personal. Alterna, així, escenes del Bolívar decisiu, en particular al camp de batalla, amb escenes en què se’ns explica la seva infantesa com un nen orfe. La idea és humanitzar l’heroi, però en cap cas dibuixar cap mena d’ombra sobre la seva figura. És evident el maniqueisme amb què construeix el seu relat, fent que personatges com Francisco de Miranda acabin limitats al rol del dolent de la història.

Aquest tractament tipus Braveheart és coherent amb una visió sacralitzada del personatge i explica per què Nicolás Maduro va acabar elogiant la sèrie després de veure-la (prèviament havia dit que seria “basura de la oligarquía colombiana”). Més enllà de la visió maniquea de la història, el principal problema de Bolívar és l'extensió: amb una seixantena d'episodis en una temporada és molt difícil mantenir la qualitat tant pel que fa al guió com pel que fa a l’aspecte visual (té un nivell alt per ser una sèrie colombiana, però queda per sota de la mitjana d’allò a què estem acostumats).

Malgrat tot, és una bona ocasió per endinsar-se en la vida d’un personatge poc retratat a la televisió. Fins i tot la forma que pren aquest retrat serveix per fer-se una idea de la importància simbòlica i política que Bolívar té encara avui a Colòmbia i Veneçuela.

US AGRADARÀ SI… voleu un retrat heroic de Bolívar que us faci vibrar amb les seves gestes i sou capaços de no tenir en compte les mancances habituals de les sèries colombianes (excés de metratge, repartiment d’un nivell just...).

Direcció: Luis Alberto Restrepo, Andrés Beltrán i Jaime Rayo
Guió: Juana Uiribe
Protagonitzada per: Luis Gerónimo Abreu, José Ramón Barreto i Shany Nadan