L’ambiciós projecte de The Crown, que vol narrar la vida d’Elisabet II recorrent sis dècades de la història del Regne Unit, requereix canviar periòdicament el repartiment. A la tercera temporada es va produir el primer relleu, que la sèrie de Netflix va superar amb nota: Olivia Colman va debutar en el paper de la reina i va aportar duresa i sequedat al personatge, molt ben acompanyada per altres incorporacions com Tobias Menzies i Helena Bonham-Carter.

La sèrie va fer servir aquesta transició per marcar l’evolució vital dels protagonistes. Va ser molt evident el canvi en la reina, un personatge que abans patia amb les responsabilitats de la corona, amb trames concretes en què havia de prendre decisions com a monarca que no eren les que hauria pres com a persona.

El contrast amb la societat britànica
Havíem observat la humanitat de la reina en oposició a la rigidesa del càrrec, representat pels assessors de la vella guàrdia, als quals havia de fer cas. En la tercera temporada, en canvi, ella va passar a formar part de la tradició que abans considerava un llast. Aquesta evolució fa que a l'espectador li sigui més difícil simpatitzar amb un personatge que ha esdevingut més fred, i que està cada cop més desconnectat del món que l’envolta. Mentre ella esdevé més conservadora, la societat britànica dels anys seixanta i setanta experimenta el procés contrari. La sèrie ha mostrat aquest canvi a través de fets històrics concrets, com la tragèdia d’Aberfan del 1966 (un episodi en què es fa una recreació impecable dels fets) o la vaga dels miners del 1974. El context històric al servei d’un retrat que ha subratllat la decadència de la institució i el victimisme patològic de la família reial.

US AGRADARÀ SI... Voleu acompanyar la família reial britànica en el seu camí cap a la irrellevància. La tercera temporada de The Crown ha retratat la monarquia com una institució cada cop més aliena a la societat i als fets històrics del país.

Qualificació: 5 estrelles
On veure-la: a Netflix