Amb les sèries del gènere històric sovint una ficció acaba sent més recomanable pel tema o període que retrata que pels mèrits artístics. Aquest és el cas de Tokyo Trial, una minisèrie de quatre episodis que és convencional en molts aspectes i simplement correcta quan ens fixem en el talent del repartiment, però que té el valor de tractar un tema poc explorat com són els processos de Tòquio que es van organitzar contra els criminals de guerra japonesos un cop acabada la Segona Guerra Mundial. La minisèrie, que combina imatges d’arxiu i acció real, té com a protagonistes els jutges de diversos països encarregats de jutjar els imputats dels crims. El guió deixa clar que els diferents membres que van conformar aquest tribunal militar internacional per a l’Extrem Orient partien de voluntats força diferents. Una de les primeres qüestions que els divideix és la mateixa llista dels imputats, d’on va ser exclòs l’emperador Hirohito, que, com a cap d’estat, tenia una responsabilitat en els crims que es van cometre. Haver-lo exonerat és una de les grans crítiques que es fa als judicis, però no l’única. La ficció planteja, a través dels diferents personatges, altres punts conflictius, com el pes excessiu que hi van tenir els Estats Units o el fet que no es perseguissin crims comesos a la Xina. La minisèrie, una coproducció entre la televisió pública japonesa NHK, una productora holandesa i una altra de canadenca, segueix els procediments del judici de forma minuciosa i manté un esperit divulgatiu, més proper al documental que a la ficció, que la fa molt accessible.

US AGRADARÀ SI... voleu aprofundir en un procés que, a diferència del de Nüremberg, ha estat poc tractat en ficció. La minisèrie retrata el conflicte intern de cada jutge i complementa bé el documental que Masaki Kobayashi va dirigir el 1983.

Creadors: Rob W. King, Max Mannix, Kees van Beijnum
Protagonitzada per: Marcel Hensema, Paul Freeman, Stephen McHattie
Es pot veure a: Netflix