Fa 2.500 anys, la ciutat grega d’Atenes va viure el moment de màxima esplendor. Es va convertir en un gran centre de les arts i del saber, i els seus ciutadans van inventar una forma nova de governar-se: allà va néixer la primera democràcia del món! Aquesta paraula grega vol dir ‘govern del poble’, ja que les decisions importants les prenien entre tots. Bé, no exactament entre tots, perquè només votaven els ciutadans atenesos. I resulta que no es consideraven ciutadans ni les dones, ni els estrangers, ni els esclaus. Però, encara que només pogués votar una minoria, allò era una novetat molt grossa! Per primera vegada, les lleis ja no les imposava un rei, com era habitual aleshores. A més de participar en la política, els atenesos tenien una altra tasca molt important: defensar la polis! Les guerres eren molt freqüents, però a Atenes no hi havia un exèrcit permanent. Els qui havien d’anar a combatre eren els ciutadans.

Els enemics d’Atenes
Els grans enemics d’Atenes eren dos. D’una banda, els perses, que volien conquerir tota Grècia. I, de l’altra, la ciutat d’Esparta, que tenia uns guerrers molt ben entrenats. Pèricles va aconseguir defensar Atenes de totes les invasions. Amb molts patiments, això sí! Per aconseguir-ho, va crear una flota invencible de 300 naus de guerra. Penseu que la segona ciutat més poderosa només en tenia 120! Això li va donar el domini dels mars i el control de les rutes de comerç.

Els hoplites
Els soldats grecs que combatien a peu eren els hoplites, perquè el seu gran escut rodó es deia hoplon. Lluitaven tots junts i molt ben organitzats. S’agrupaven en vuit fileres i formaven un rectangle. Els guerrers es protegien els uns als altres fent una paret d’escuts, i atacaven amb les llances que sortien per davant, com les punxes d’un eriçó. Anaven tan ben protegits que, si aconseguien mantenir l’ordre, gairebé sempre guanyaven els perses. Però quan lluitaven contra els hoplites d’altres ciutats gregues, els xocs frontals eren brutals!

Que car que és, anar a la guerra!
Com que cada ciutadà s’havia de comprar les armes amb diners de la seva butxaca, l’equipament solia passar de pares a fills. Els més rics fins i tot es compraven un cavall de batalla. En canvi, els més pobres amb prou feines podien dur escut, casc i llança. En la imatge de sota, us donem tots els detalls de l’equipament. Feu clic a cadascuna de les icones per saber-ne més.