A la darreria del segle XVIII, els mandataris europeus finançaven expedicions a fi de localitzar un pas entre l’Atlàntic i el Pacífic pel nord. La Reial Armada Espanyola va enviar-hi diverses exploracions des de Mèxic, i el 1774 el mallorquí Joan Pérez Hernández va ser el primer a fondejar l’arxipèlag de Nootka (al Canadà). Però les naus angleses també rondaven la zona. Per aquest motiu, l’hivern del 1789 el rei Carles III va enviar-hi una missió liderada pel comandant sevillà Esteban Martínez, qui va posar les bases perquè s’hi pogués construir un fort. A la mort del monarca van arribar ordres de desmantellar la posició, unes ordres que van ser ràpidament contradites pel nou virrei. Però, a causa de la lenta i complicada comunicació entre la Península i les colònies, els homes de Martínez ja estaven desmuntant el fort. Calia tornar a fer la feina de nou.

Els encarregats de la reocupació van ser els soldats de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya. Sota les ordres de Pere d'Alberni, van prendre possessió d'Alaska i tota la costa occidental de l’actual Canadà. Gràcies a això, l’imperi espanyol abastava la seva màxima extensió territorial. En aquest mapa podeu veure el viatge dels voluntaris catalans des del seu quarter a Guadalajara (Mèxic) fins a l'illa de Nootka (Canadà), des d'on es van embarcar en una missió per conquerir Alaska.