Montse Armengol

'El jurament dels Horacis', de Jacques-Louis David

Sàpiens 294

Jacques-Louis David: 'El jurament dels Horacis' (1785)

David confronta en aquesta obra dues maneres de viure el conflicte: els qui lluiten com un deure gloriós i els qui en pateixen les conseqüències

'La batalla d'Issos', d'Albrecht Altdorfer (1529)

Sàpiens 293

Albrecht Altdorfer: 'La batalla d'Issos' (1529)

La batalla d’Issos (333 aC), en què alexandre el gran va derrotar els perses, va ser un punt d’inflexió en la història i, amb el temps, va adquirir una importància desmesurada

Sàpiens 292

Emanuel Gottileb Leutze: 'Washington creuant el Delaware' (1851)

Aquesta pintura representa el moment en què George Washington travessa el riu Delaware amb les seves tropes, la nit del 25 al 26 de desembre del 1776, en plena Guerra d’Independència nord-americana

Sàpiens 291

Mosaic d'Issos (100 aC)

La batalla d’Issos és un dels enfrontaments més decisius de l’antiguitat. Aquest mosaic romà que es va trobar a Pompeia converteix aquest episodi bèl·lic en una icona visual del poder i la victòria

'El gran dia de Girona', de Ramon Martí Alsina, representa els fets del 19 de setembre del 1809, quan l'exèrcit francès va intentar l'atac definitiu a la ciutat

Sàpiens 290

Ramon Martí Alsina: 'El gran dia de Girona' (1864)

Aquest quadre de Ramon Martí Alsina dedicat al setge de Girona del 1809 és el llenç més gran fet per un pintor català

‘La càrrega dels llancers’, d'Umberto Boccioni

Sàpiens 289

Umberto Boccioni: ‘La càrrega dels llancers’ (1915)

Amb aquesta escena, el pintor italià Umberto Boccioni va voler transmetre la força i la tensió dels soldats en el camp de batalla

'Visca Escòcia!' de la pintora Lady Butler (1881)

Sàpiens 288

Lady Butler: 'Visca Escòcia' (1881)

Una de les poques dones del segle XIX que pintava escenes de guerra, va voler immortalitzar l'anomenada 'Batalla de Waterloo'

'Batalla de San Romano' (panell central) de Paolo Uccello (1438)

Sàpiens 287

Paolo Uccello: 'Batalla de Sant Romano' (1438)

La batalla de San Romano va esdevenir un símbol del poder florentí, i per això un ric mercader de la ciutat, va encarregar aquesta obra a Paolo Uccello