No va ser pas una dosi d’entusiasme desmesurat per contemplar unes possibles pintures rupestres allò que va dur l’excursionista Juli Soler i el geògraf Ceferí Rocafort a fer el gran descobriment que guardava la roca dels Moros del Cogul. Si més no, això és el que es desprèn de l’inici del relat que aquest darrer va fer al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), un llunyà març del 1908: “Projectada amb en Juli Soler una excursió per les Garrigues, on la natura tan poca cosa ofereix de particular...”. Doncs sí, en un principi això és el que pensaven. De fet, el mateix geògraf ja explica que, a més a més, estava una mica cansat de ser “víctima d’un excés de bona fe” quan algú li parlava d’algunes misterioses inscripcions que s’havien trobat en algun lloc remot, fent-li perdre un temps valuós per anar-les a veure i que “al capdavall resultaven ésser una vulgaríssima llegenda...”.

Una troballa sorprenent
Realment, doncs, poc es podien imaginar Ceferí Rocafort i el seu amic Juli Soler el que trobarien quan, després de visitar una església presumptament romànica que els havien recomanat i que van considerar d’escàs interès, van decidir aprofitar el viatge i apropar-se al Cogul. Volien veure unes estranyes inscripcions pintades en una roca, de les quals alguns veïns d’aquest poble havien parlat al geògraf i historiador Francesc Carreras Candi. Hom diu que van ser l’aleshores rector del poble del Cogul, mossèn Ramon Huguet, i el Sr. Donès, secretari de l’Ajuntament de l’Albagés, els qui van comunicar la troballa a Rocafort. Una altra versió, menys versemblant, parla d’un missioner que les va trobar casualment, quan s’aixoplugava d’una tempesta.

Sigui com vulgui, Rocafort i Soler no van quedar decebuts, tot i el periple que els va tocar passar per arribar al seu destí, si s’ha de jutjar pel relat del geògraf, que especifica que l’estació de ferrocarril més pròxima al Cogul era la de Puigverd, a 12 quilòmetres, i que no hi havia servei de carruatges: “Si’s vol utilitzar el de Lleida a Alfés, s’ha de caminar encara dugues hores ben bones”. Un cop al poble del Cogul, encara van haver de fer dos quilòmetres en direcció a l’Albagés per arribar fins a la cova, o millor dit, fins a la gran roca que es va desprendre de la muntanya i es va ajeure al tossal de les Forques, al vessant esquerre del riu Set, i que actualment acull la cavitat on hi ha les pintures rupestres. 

Qui eren els protagonistes?
Ceferí Rocafort
Nascut a la Pobla de Segur (Pallars Jussà) l’any 1872, Ceferí Rocafort va ser un home amb múltiples ocupacions i aficions: geògraf, arqueòleg, historiador, periodista... També va ser col·laborador del Centre Excursionista de Catalunya. Després de descobrir les pintures del Cogul, les va donar a conèixer arreu de Catalunya a través d’articles i conferències.

Juli Soler
L’enginyer Juli Soler i Santaló, nascut a Barcelona l’any 1865, va ser un dels grans protagonistes de les activitats del Centre Excursionista de Catalunya durant les darreres dècades del segle XIX i els primers anys del XX. Cal destacar la seva aportació en el camp de la fotografia. Per a molts, Soler va ser un dels pioners de l’excursionisme d’alta muntanya.