Segons el biògraf d'Eduard Toda, Eufemià Fort, després de la seva estada a Egipte, aquest reusenc que havia nascut el 1855 començà a concretar "el somni faraònic de bastir-se la pròpia piràmide, el seu monument perdurable" al seu país, un propòsit que es cristal·litzaria anys més tard amb la reconstrucció del castell d'Escornalbou i del monestir de Poblet.

Després d'haver estat a Egipte, la Xina i l'Alguer (com a diplomàtic), Toda va marxar a Londres, on va viure 19 anys dirigint la companyia de vaixells basca Sota-Aznar. De Londres estant, Toda va comprar el castell d'Escornalbou, un antic monestir de canonges agustins fundat al segle XII al Baix Camp, i que estava en runes. Va comprar també una casa al poble, on s'instal·là la seva mare, que va dirigir les obres de restauració del castell segons les directrius que ell li feia arribar des de la capital anglesa. Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, Toda s'hi instal·laria definitivament.

Era un home ric, generós amb les seves riqueses i lliurat al mecenatge. Es va fer portar al castell tots els objectes que havia anat recollint al llarg de la vida allà on havia estat, sobretot llibres. Va omplir fins a 14 sales del castell amb vora 75.000 volums, si bé se'n va anar desprenent de molts en benefici del Centre de Lectura de Reus i de la biblioteca del monestir de Montserrat, entre d'altres.

És clar que per un home que havia viscut tan intensament, la vida solitària a Escornalbou li semblava monòtona. Per això hi atragué tots els seus amics.

La restauració del cenobi de Poblet
Però el gran projecte vital de Toda era la restauració del cenobi de Poblet. I és que el reusenc va dur a terme una intensa activitat promocional, en articles i discursos, amb l'objectiu de convertir el monestir en un objecte d'interès social.

Amb la formació del Patronat de Poblet i, per tant, amb l'inici de les obres de redreçament, Toda va decidir residir-hi llargues temporades. Ja només s'acostava a Escornalbou molt de tant en tant. Quan va morir l'any 1941, va ser enterrat dins d'una tomba de pedra picada a l'antic fossar dels monjos. El matí abans de l'enterrament, el seu cos va ser exposat al claustre, embolcallat amb la cogulla blanca cistercenca. Als seus peus, dins d'una caixa de vidre, un extens pergamí detallava les dades biogràfiques del difunt, recordant com, sortint de Reus, va recórrer mig món amb el monestir de Poblet sempre al cor.