Que no us enganyi la façana, bastant més tosca comparada amb l’interior. El monestir de Sant Pere de Galligants, un monestir romànic que va començar a construir-se a finals del segle X, mai no va ser una gran abadia: en els millors moments, hi vivien l’abat, sis monjos i sis clergues. Té una església sòbria amb unes columnes adossades a la nau central que generen un sorprenent efecte d’alçària.

Ariadna i el laberint del minotaure
L'església acostuma a estar buida, fet que suma interès a la visita. A les naus laterals, s’hi exposen peces arqueològiques de gran format que provenen d’Empúries, Roses i Ullastret. I és que aquest monestir benedictí és la seu gironina del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Al peu de l’altar, a la nau lateral, en un mosaic romà del segon terç del segle III, Ariadna mira Teseu. Només ella sap el secret per sortir del laberint del minotaure: un cabdell de cordill deixat al pas el guiarà en el camí de sortida. En una sala lateral, un sepulcre romà ens il·lustra sobre el pas de les estacions. Sobre el claustre —petit però una peça magnífica de romànic— ens hi esperen les sales dedicades a la prehistòria: un recorregut circular pel paleolític, neolític, ibers, grecs i romans, en un espai amb un silenci únic.