Actualitat

A quin jaciment hi ha forats excavats a la roca amb forma humana?

Al segle X es va construir a l'Esquerda una església dedicada a Sant Pere que està envoltada de tombes antropomòrfiques

Enric Calpena
12 de abril de 2019
Tombes antropomòrfiques al jaciment de l'Esquerda
Tombes antropomòrfiques al jaciment de l'Esquerda PCB75 / Wikimedia Commons

Roda va néixer gràcies a un accident geogràfic, un meandre que forma el Ter, que té l’aparença d’agulla i s’aixeca molts metres sobre el riu, on cau després gairebé en vertical. Es poden imaginar la vista que es té sobre aquesta punta, anomenada 'l’Esquerda' i habitada, que se sàpiga, des del segle VIII aC. Doncs bé, l’Esquerda, que esdevé un museu a l’aire lliure, forma part de la ruta dels ibers perquè s’hi troben i es poden visitar les restes d’una població ibèrica, amb muralla i tot. De fet, l’Esquerda també acull, barrejades, restes d’edificacions medievals, en un poti-poti que a ulls profans costa de distingir, però que quan s’hi posen els arqueòlegs saben quin roc el van deixar caure fa 2.500 anys i quin, al segle XII.

Un indret estratègic
Tot el recorregut es pot seguir amb uns plafons, a més d’un prospecte que et donen al Museu Arqueològic, on s’exposen diverses peces del jaciment com alguns estris de decoració personal, alguna arma de l’època ibèrica o instruments de la vida quotidiana de l’edat mitjana. Des de dalt de l’Esquerda es veu tota la plana de Vic, el camí que porta a Girona i els passos dels Pirineus. És lògic pensar, doncs, que situar un poble allà dalt té un sentit militar o espiritual, més que pràctic. El riu i les possibles terres de conreu queden molt avall. Per tant, els habitants de l’Esquerda sempre van tenir a mà unes quantes armes i, possiblement, algun sistema de comunicació amb altres assentaments amics.

Forats excavats a la roca amb forma humana 
Els ibers, per ser més exactes els ausetans, hi van fer una muralla i s’hi van instal·lar. Però al segle I aC la van abandonar, no se sap ben bé per quina raó. Tot i així, tenint en compte com se les gastaven els romans de l’època, no seria estrany que alguna legió els hagués convençut de la bondat de la política pacífica. Fins als carolingis, l’Esquerda no es torna a animar. Al segle X es construeix una església, que es rodeja de tombes antropomòrfiques, que encara es poden veure. Fan un mica de feredat, perquè són forats excavats a la roca amb forma humana.

L’església, dedicada a Sant Pere, i les tombes devien resultar atractives per als catalans medievals, perquè els dos-cents anys següents l’Esquerda es va anar omplint de cases. Fins i tot es van construir magatzems i un molí, segons s’ha pogut veure foradant la terra com fan els arqueòlegs. Però, és clar, l’època feudal no és precisament una època tranquil·la. S’ha vist que el nucli de població de l’Esquerda es va cremar diverses vegades, no se sap si de manera fortuïta o gràcies a l’acció generosa d’algun noble i els seus homes d’armes que volien donar una lliçó als desgraciats habitants de Sant Pere de Ter. Tot plegat, que el 1314 va ser destruït i la gent va baixar uns metres, fins a Roda de Ter, i mai més no va tornar a viure a l’Esquerda, amb la qual cosa a nosaltres, els del segle XXI, ens ha quedat un indret meravellós, carregat d’història i sense ni una sola casa adossada...

Comentaris