Quan Teresa Rebull va decidir dedicar-se al món de la música, el 1968, ja fregava els cinquanta anys, mentre que la majoria de companys estaven a la vintena. És per això que li van posar, a desgrat seu, l’etiqueta d’àvia de la Nova Cançó. Quan va sentir que havia d’agafar la guitarra com a arma de combat, també feia anys que lluitava per la llibertat. Militant del POUM, va patir la repressió interna, la derrota de la guerra, l’exili i la gana, però, malgrat tot, no va deixar mai de buscar nous camins de lluita. Sobre la música que feia, va explicar: “Porto a sobre la càrrega de l’exili, el meu passat, i les cançons porten aquest pes”.

N’és una prova la seva cançó més famosa, Paisatge de l’Ebre, també coneguda com Les sabates d’en Jaume, un poema de Josep Gual sobre un soldat de la Guerra Civil. Però, tanmateix, no va deixar mai de buscar nous camins de lluita. També va musicar altres poetes, com Miquel Martí i Pol –El meu país i També per tu són poemes seus– i, sobretot, el seu admirat Joan Salvat-Papasseit, a qui va dedicar tot un àlbum, el 1977. Altres temes populars seus són L’oreneta, Companys, Angelina, l’Agressió i 1r de Maig 1976 (a Barcelona).

Escolteu a continuació les cançons més famoses d'una de les protagonistes del dossier especial S'ho mereixen, que dediquem a deu dones que haurien de tenir un carrer.